L'aigua dels canals de Venècia entrarà dins el pavelló català de la Biennale

BarcelonaA vegades els artistes que participen en la Biennal de Venècia s’inspiren en la ciutat per desenvolupar els treballs que hi presenten. És el cas de Lara Fluxà (Palma, 1985), l'artista que hi representarà Catalunya i les Illes Balears i que fa servir uns materials tan venecians com el vidre i l’aigua. El projecte porta per títol Llim (literalment, fang relliscós) i consistirà en tot un seguit d’escultures per les quals circularà aigua del canal contigu a la seu catalana a Venècia, els Cantiere Navali. “No és un site specific, perquè l’artista no s’adapta a les condicions d’un context, sinó que hi ha un diàleg, una col·laboració amb Venècia”, explica Oriol Fontdevila, el comissari del projecte que es podrà veure del 23 d'abril al 15 de novembre dins els Eventi Collaterali gràcies a l'impuls de l’Institut Ramon Llull.

En paral·lel a les peces per on circularà l’aigua, n’hi haurà unes altres que contindran un material lletós i oli de motor usat, evocador del petroli. “Per primera vegada el líquid circula a través d’aquests organismes que de cop habitaran l’espai, de manera que es desdibuixa el que és dins i el que és fora del pavelló”, diu Fluxà, que ha creat les peces amb la col·laboració del mestre vidrier Ferran Collado. “Moltes vegades he plantejat les exposicions gairebé treballant amb la noció de paisatge, un paisatge que també pot esdevenir un cos que no té límits, que no té pell, i el mateix pavelló esdevé un receptacle”, explica l’artista. 

Pel que fa a Llim, com en altres treballs de Lara Fluxà, la fragilitat de les peces fa pensar en les cures i el risc de destruir-les, com també es pot pensar de la Terra davant els estralls de l'emergència climàtica. Per a Vilanova és un exercici de “dissoldre Venècia en els seus materials”. El fang que quedarà dipositat dins les peces a mesura que hi passi l’aigua també evoca els sediments que donen estabilitat a Venècia i que són traslladats d’un lloc a un altre per evitar que la ciutat continuï enfonsant-se. “Venècia té un problema molt gran amb el llim almenys des del segle XV”, conclou Fontdevila, un problema que també afecta el delta de l’Ebre.