El jazz català reivindica el seu talent i potencial a la Catedral

BarcelonaL'escenari de la Catedral es va convertir ahir en un gran aparador del millor jazz català. Va ser una gran idea de la Mercè donar visibilitat a alguns dels membres més destacats de la primera divisió d'un gènere que normalment –amb excepcions molt comptades– només s'acostuma a veure en clubs petits i que en els grans festivals perd protagonisme a favor de grans estrelles internacionals.

Catalunya és una potència jazzística a escala europea i això és una fita que s'hauria de recalcar més. Només calia veure com es va posar el públic a la butxaca el jove trompetista Félix Rossy al costat de l'excepcional pianista Marco Mezquida per confiar, a més, en el relleu generacional. Músics com Giulia Valle, Gorka Benítez i David Mengual juguen en una lliga superior però, lamentablement, el jazz és encara percebut per molta gent com una música impenetrable i per a 'connoisseurs'. Potser per això, en alguns trams, aquest concert de tres hores i mitja per on anaven passant els Barcelona Jazz All Stars va pecar de poc festiu; es va exhibir risc, varietat i qualitat fora de dubte, però amb poques concessions al públic, tenint en compte el context d'una festa major.

Ironies republicanes

La vetllada va transcórrer amb molta tranquil·litat. Òscar Dalmau, que feia de presentador, va advertir la Guàrdia Civil: "Això no és una manifestació tumultuosa, som gent pacífica que hem vingut a escoltar bona música". I Raynald Colom, que havia picat l'ullet a l'himne de Riego en un dels seus solos, va proclamar que "el jazz és democràcia". Mentrestant, al Moll de la Fusta es retia homenatge a la cultura 'mod' amb els concerts de Brighton 64, Los Retrovisores i Amadeu Casas, que va dir: "B.B. King és l'únic rei que reconeixem en la república de la qual Barcelona serà la capital". I aquest va ser l'esperit de la nit.