El català, desterrat dels musicals de gran format

BarcelonaFa just un any, els musicals de gran format vivien un moment d’eclosió a Catalunya. La tardor passada s’estrenava La jaula de las locas al Teatre Tívoli, Els Jocs Florals de Canprosa inaugurava la temporada al Teatre Nacional i Fun home donava el tret de sortida al projecte Onyric del Teatre Condal, pensat perquè la sala s’especialitzés en aquest gènere. Un any després, els musicals de gran format en català han desaparegut del mapa. La propera temporada el gènere tindrà un pes considerable, si bé serà majoritàriament amb espectacles en castellà, bona part dels quals provenen de Madrid.

Entre els motius que expliquen aquest gir en l’escena teatral hi ha la desaparició d’Onyric del Teatre Condal. La sala, dirigida per Daniel Anglès, ha abandonat la seva aposta pels musicals per centrar-se en la comèdia. Onyric es deslliga del Condal, però es manté com un projecte per produir musicals sota la direcció artística d’Anglès, tot i que no tenen cap espectacle en cartera per a aquesta temporada. “Amb vista a l’any vinent estem treballant en les adaptacions de Golfus de Roma i de Big fish. Encara no sabem a quina sala aniran, però és probable que no sigui al Condal”, explica el director, que no considera que l’experiència de la temporada passada amb Onyric fos un fracàs. “Em va servir per intuir les línies del gènere a Catalunya i per veure que no hi ha prou públic a Barcelona per a aquests projectes”, assenyala Anglès. La rebuda de Fun home, que es va representar en català, no va ser la que la direcció del teatre s’esperava. La producció va tenir 11.290 espectadors, molt per darrere d’altres musicals en castellà com La jaula de las locas (que va ser la producció més vista a Catalunya amb 179.480 espectadors), La familia Addams (la sisena més vista, amb 59.921 espectadors) i Flashdance (la setena més vista, amb 44.813 espectadors).

Al rànquing de la temporada passada només hi havia dos musicals en català: Maremar, una producció de mitjà format que va rebre 65.430 espectadors i va ser la tercera més vista, i El petit príncep, un muntatge de petit format que va aconseguir 11.290 espectadors i va ser el desè més vist. Al març, però, Tres per 3 es va vendre el Teatre Victòria i poc després un dels antics propietaris, Dagoll Dagom, va anunciar que deixava de ser companyia per passar a fer de productora. L’empresa, impulsora de Maremar, descarta de moment fer cap altre nou musical d’envergadura.

Dagoll Dagom va demostrar amb Mar i cel i les posteriors reposicions que els musicals de gran format en català es poden convertir en fenòmens de masses. Ara bé, segons la productora de Dagoll Dagom Anna Rosa Cisquella, el panorama actual no propicia la creació en català. “Són produccions molt cares, que necessiten un suport especial que ara mateix no hi és. Tenim un mercat molt petit. Si volem que hi hagi creació en català i donar vida al sector calen ajuts públics que desgraciadament no tenim”, lamenta Cisquella, que també atribueix part de la responsabilitat als inversors privats.

“Produir un espectacle de gran format és molt arriscat. Per això els inversors trien títols coneguts que ja s’han estrenat a Broadway o a Londres, amb figures televisives i en castellà. No s’aposta per l’autoria catalana, els grans productors no tenen aquesta sensibilitat i ningú s’hi atreveix”, diu Cisquella, que alerta que si no hi ha oferta en català el mercat s’empetiteix. “Molta gent no va a veure teatre en català -afegeix la productora-. I perquè un gènere estigui viu, el públic ha de poder veure de tot”.

Anglès hi coincideix en part. “És cert que hi ha públic que no consumeix teatre en català, però la qüestió de l’idioma és molt complicada”, afirma el director del Condal. Anglès va dirigir l’any passat Rent en castellà i va reunir gairebé el doble d’espectadors que Fun home, 21.542. Aleshores van fer la producció en castellà perquè tot just feia dos anys que Rent s’havia estrenat en català, en un espectacle que Anglès recorda que va tenir molt bona rebuda. “No crec que Fun home hagués anat millor si l’haguéssim fet en castellà, l’idioma no és l’única clau per entendre el que ens passa. Hi ha un problema greu de públic en el sector”, assenyala el director. Aquesta temporada només hi haurà un musical de gran format creat a Catalunya, La tienda de los horrores, que es representa en castellà.

Una producció de gran format feta a Catalunya

Després de triomfar l’any passat amb La jaula de las locas, Àngel Llàcer i Manu Guix s’han tornat a aliar amb la productora Nostromo Live per impulsar aquesta temporada La tienda de los horrores. Estrenada dijous al Teatre Coliseum, la producció és ambiciosa i busca interpel·lar tots els espectadors que van gaudir amb La jaula de las locas. Tot i això, es tracta d’espectacles diferents. “ La tienda de los horrores neix a l’off-Broadway i és un híbrid entre un musical i un concert. No està pensada per ser tan gran com La jaula ”, explica el productor de Nostromo Live, Jordi Sellas.

Elaborat a Barcelona i amb bona part del repartiment català, La tienda de los horrores és l’únic musical de gran format de la cartellera actual que no ve de fora del país. Sobre la qüestió de l’idioma, Sellas argumenta que el representen en castellà perquè només d’aquesta manera els surten els números. “Aquest tipus de produccions són molt cares. Si només la representem en una ciutat és impossible que sigui viable. La fem en castellà perquè després anirà a Madrid i farà gira per l’estat espanyol”, explica Sellas, que abans de treballar a Nostromo Live va ser director general de Creació i Indústries Culturals a la Generalitat. Segons Sellas, “el públic entén que, perquè un espectacle d’aquestes característiques sigui viable, cal que arribi al màxim de gent possible”. El productor avança que Nostromo Live prepara dos projectes musicals de mitjà i petit format que anunciarà al novembre i que no descarta que siguin en català.

De moment, la cartellera oferirà a partir del gener una obra musical de mitjà format a La Villarroel. Aquella nit, dirigida per David Selvas, estarà protagonitzada per Ivan Massagué i Marta Bayarri, i serà “una obra de teatre amb cançons”, segons explica el Grup Focus al seu programa. En paral·lel, David Selvas també prepara amb la productora La Brutal una adaptació de contes d’Empar Moliner. L’espectacle tindrà la dramatúrgia de Clàudia Cedó i es titularà T’estimo si he begut. L’estrena està prevista per al març al Polioramai tindrà, segons Cisquella, “un format més petit, vinculat al tipus de produccions de la sala”. Les actrius de T de Teatre seran les encarregades d’interpretar els personatges de l’obra.

Totes les produccions que venen de l’estat espanyol

La collita de musicals provinents de Madrid d’enguany serà molt fructífera. El Teatre Poliorama i i el Teatre Tívoli ja n’han recollit els primers fruits amb La llamada i Flashdance: el musical, respectivament. El primer muntatge, una creació dels Javis que arrossega un èxit esclatant i que encapçala Nerea Rodríguez, ha aconseguit atraure al teatre una gran massa de públic jove. “La capacitat de La llamada per omplir el teatre de nois i noies és sorprenent i d’agrair”, diu Anna Rosa Cisquella, que amb Tres per 3 s’encarrega de la gestió del Poliorama.

Flashdance: el musical, que va ser un dels muntatges més vistos la temporada passada, repeteix al Tívoli. L’espectacle passarà el relleu a El jovencito Frankenstein, que també ve de Madrid i que s’estrenarà l’11 d’octubre. Una altra de les produccions més destacades de la temporada és A chorus line, el musical produït, dirigit i protagonitzat per Antonio Banderas. El muntatge inaugurarà el Teatre Soho CaixaBank de Màlaga a mitjans de novembre i aterrarà al Tívoli al febrer. Entre els musicals de fora de Catalunya que passaran pel Coliseum també hi ha West Side story (del 20 de desembre al 16 de febrer) i El médico, el musical (que s’estrenarà el 2 d’abril).

Els musicals que repetiran aquesta temporada

Aprofitant la bona rebuda d’algunes produccions de mitjà i petit format la temporada passada, les sales han decidit reprogramar-les per donar l’oportunitat al públic de repescar-les. A la tardor tornarà al Poliorama Maremar, l’espectacle sobre la crisi dels refugiats al Mediterrani, i el teatre estudia fer-ne una funció especial per destinar la recaptació a Open Arms. Per a principis de l’any vinent, la sala també ha reprogramat La importància de ser Frank, la comèdia d’Oscar Wilde que es va estrenar a la sala petita del TNC i que encapçalen David Verdaguer, Laura Conejero i Paula Jornet.

Així mateix, també repetirà al Maldà El temps que no tindrem, un musical de petit format creat per Alícia Serrat i Dani Campos amb la producció artística de Daniel Anglès. “És un musical espectacularment bonic i molt important per a mi, perquè reforça la meva tasca de productor de projectes d’aquest format i de creació pròpia”, subratlla Anglès. Protagonitzat per Mariona Castillo i Eloi Gómez, El temps que no tindrem es podrà veure a partir del 9 d’octubre.