Les cases grans de l’art: residències i fàbriques de creació

Dotar els artistes d’espais on poder produir és la funció principal de les fàbriques de creació i residències artístiques. Tanmateix, és l’univers que es construeix a partir d’aquests emplaçaments el que enriqueix i augmenta la dimensió dels projectes. “Les residències generen un entramat que ens permet viatjar, conèixer altres formes de treballar, compartir la nostra activitat amb altres professionals del sector i augmentar la projecció”, explica Guillermo Pfaff, artista plàstic barceloní amb residència artística al Piramidón Centre d’Art Contemporani. “És important, però, no oblidar que el seu naixement és fruit també de la pressió urbanística, que ens dificulta la possibilitat de disposar d’emplaçament propis per desenvolupar la nostra feina”, afirma Pfaff.

A la Barcelona postolímpica la transformació del teixit urbà ha esdevingut una constant. Una nova ciutat, marcada per l’apogeu de la bombolla immobiliària, que manté un deteriorat entramat fabril, últim reducte del seu passat industrial. Molts artistes, a causa de l’encariment dels preus dels lloguers, es queden sense espais per treballar. Moltes fàbriques queden òrfenes i es veuen immerses en la buidor. Espais deserts i treballadors sense espais: una equació aparentment senzilla de resoldre.

El mirall de Berlín

Berlín, meca contracultural durant la dècada dels 90, marca el full de ruta a seguir, concebent nous paradigmes d’usos per a les antigues factories. Propostes nascudes de manera orgànica entre col·lectius d’artistes i creatius, que s’agrupen entorn un objectiu comú: disposar d’emplaçaments on poder crear sense veure’s sotmesos a la pressió immobiliària. La ufaFabrik, al districte berlinès de Tempelhof, passa a esdevenir un dels principals referents: un espai on multitud d’artistes de diferents disciplines convergeixen, creen, experimenten i es projecten sota un mateix paraigua.

La translació d’aquestes dinàmiques a casa nostra es pot exemplificar amb el cas de La Escocesa. L’any 1999 l’antic recinte industrial ubicat al districte barceloní de Sant Martí passa a ser ocupat per un grup d’artistes amb el suport de col·lectius veïnals. El projecte? Convertir l’espai en un centre de creació artística i de trobada. El moment històric? L’inici de la implementació del pla de transformació municipal 22@. L’evident conflicte d’interessos està servit. Finalment, l’Ajuntament, dins el projecte municipal Fàbriques de Creació, enfocat a “convertir Barcelona en una de les grans capitals europees de la cultura”, aprova la catalogació de La Escocesa i municipalitza el centre per tal que s’hi segueixi portant a terme l’activitat creativa.

El cas de l’Hangar resulta idèntic i a pocs metres de distància de La Escocesa. La Fabra i Coats, l’Escenari Joan Brossa, la Sala Beckett, La Central del Circ, la Nau Ivanow, La Caldera, El Graner, l’Ateneu Popular 9 Barris i el Tantarantana conformen la llista d’espais de creació barcelonins de titularitat municipal repartits per tota la ciutat.

En paral·lel a la prolífica xarxa de fàbriques i espais de creació de caràcter públic de Barcelona, també existeixen emplaçaments que, impulsats des de la iniciativa privada, proporcionen als artistes les infraestructures necessàries per al desenvolupament del seu treball. Un exemple destacat d’això és el Piramidón Centre d’Art Contemporani, que és un dels pioners i un dels més longeus. Ubicat a les cinc últimes plantes d’un edifici de setze pisos en ple barri de la Pau, amb molta llum, vistes panoràmiques de la ciutat, setze estudis per a artistes i una galeria d’art ofereixen als residents un marc de treball idoni per concebre i impulsar la seva obra. El projecte, impulsat per Isidre Bohigas, ha acollit artistes com Carlos Pazos o Gino Rubert.

Un dels principals elements que configuren la idiosincràsia de les residències artístiques és la pertinença a una xarxa. Un mapa estès globalment que no s’ha parat de teixir per tot el territori català. Marco Noris, artista multidisciplinar italià establert a Barcelona, ho sap i ho reivindica en el seu últim projecte: La Entrega. Caminar a través de la xarxa, viure-hi, crear-hi i cartografiar-la de la forma més literal.

Partint del seu quarter general situat al Piramidón, Noris i la seva motxilla van sortir a finals del mes de setembre a enfilar camí, fent parades i breus estades en residències artístiques com el Centre d’Art Maristany de Sant Cugat, Can Serrat del Bruc o el Konvent de Cal Rosal, a Berga, fins a arribar al Centre d’Art i Natura de Farrera, al Pallars Sobirà. “A cada parada, un segell de la residència com a credencial d’aquest particular camí de Santiago”, apunta l’italià.

Un cop arriba a Farrera, fa dos mesos de residència per treballar amb el material recopilat al llarg del camí i crear-ne de nou. Dos mesos en què comparteix sostre amb Gazi Nafis Ahmed, un fotògraf que s’ha hagut d’exiliar de Bangladesh per la persecució rebuda després de fer una exposició de retrats sobre la comunitat LGTB del país asiàtic. Sí, a Farrera, un poble de poc més d’un centenar d’habitants censats situat en un enclavament idíl·lic de l’Alt Pirineu. Perquè xarxa significa també intercanvi i acollida i és una cosa que saben d’allò més bé els integrants de Xarxaprod, la Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya, integrada per més d’una vintena de centres de producció artística amb presència en diversos indrets del territori català i de la qual forma part el Centre d’Art i Natura de Farrera, dirigit per Lluís Llobet.

També hi ha xarxes com XarteR, que engloben el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, la Fundació l’Olivar de Ventalló o la Nau Coclea de Camallera. Institucions que, a més d’advocar per la creació pròpia i la programació de residències, opten per enfortir l’intercanvi a nivell nacional i internacional, amb projectes de creació transfronterers amb centres com la Panacée de Montpeller i La Lait d’Albi.

En la gran majoria d’espais de creació i producció cultural del territori les arts plàstiques i les disciplines que s’hi vinculen prenen el paper central. No és aquest el cas de la residència Faber d’Olot, dirigida per Francesc Serés, on es parla d’art però també de ciències i humanitats. La interacció i el diàleg entre residents n’és el principal producte, canviant, mal·leable i mai finit. Un punt de trobada per a la construcció de pensament i cultura entre professionals d’àmbits molt diversos que, a través d’estades temàtiques, comparteixen els seus coneixements i els vehiculen en la confrontació, el debat i la construcció compartida. Matemàtiques, feminisme, urbanisme, innovació pedagògica, dansa... són alguns dels temes entorn dels quals giren i han girat les estades a la Faber.

Les residències artístiques i les fàbriques de creació s’han convertit en un dels principals pals de paller de la creació cultural. Són una realitat més viva que mai, enfortida de manera constant amb l’aparició de nous espais per tot el territori. Impulsen joves creadors, en permeten la internacionalització, doten de visibilitat propostes de la més àmplia diversitat i contribueixen a l’enriquiment creatiu de tots els actors que en formen part. Un patrimoni global sense el qual seria impossible concebre la creació contemporània. u

JORNADA DE PORTES OBERTES A LA FABRA I COATS

Qui vulgui conèixer com treballen els artistes residents de la fàbrica de creació Fabra i Coats -Fàbrica de Creació de Barcelona (Sant Adrià, 20)- demà dissabte, 1 de desembre, tindrà l’oportunitat de visitar-ne els tallers i les sales d’assaig. De les 11 h a les 14 h i de les 16 h a les 23 h, hi haurà visites guiades al recinte, un taller de creació escènica exprés i la quarta edició del “ happening d’improvisació entre música i arts en moviment” The Exploding Fest.

La Fabra i Coats, que amb aquestes activitats se suma als actes de la festa major de Sant Andreu, acull actualment una cinquantena de projectes artístics i una vintena d’iniciatives culturals de viver, i per les seves instal·lacions hi han passat artistes com Rosalía, Fermín Muguruza, Mishima o La Veronal.