'Casanova, su último amor': l'únic fracàs del llibertí venecià en un film d'època un pèl tebi

BarcelonaDirecció: Benoît Jacquot. Guió: Jérôme Beaujour, Chantal Thomas i Benoît Jacquot a partir dels escrits de Giacomo Casanova. 98 min. França. Amb Vincent Lindon, Stacy Martin i Valeria Golino.

Es va enamorar mai Casanova? La nova pel·lícula de Benoît Jacquot imagina el famós llibertí ja retirat al castell de Duchcov, on conversa amb una jove deixeble al voltant d'aquesta qüestió: l'ocasió en què una dona se li va resistir. Així, la narració retrocedeix a l'exili londinenc del venecià, quan ja a la quarantena llarga es pren la vida amb una certa calma. L'actor Vincent Lindon encarna un Casanova més observador i taciturn que no pas galant i fogós. Un home en part desencaixat del seu entorn que es veu definitivament fora de lloc quan una noia, Marianne de Charpillon, es resisteix als seus jocs de seducció a través d'un clàssic estira-i-arronsa eròtic que esperona el desig del contrincant.

No es pot negar l'exquisidesa amb què Jacquot recrea els ambients de l'època i l'interès d'aquesta etapa de la vida de l'autor venecià. Però a la pel·lícula li falta aquell esperit juganer i alhora reflexiu al voltant del concepte del desig que s'espera d'una obra inspirada en Casanova, fins i tot en un Casanova en crisi. Més que el perfil d'un home inesperadament enamorat, és el retrat d'un Don Joan a qui dona carbassa una noia que, interpretada per una Stacy Martin molt menys convincent que a Nymphomaniac, no transmet l'interès que caldria. I el film acaba desprenent un to més pròxim a la tebior acadèmica que al desencant crepuscular.