La Casa Planells: modernista i per força gairebé racionalista

BarcelonaLa col·laboració d’Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol a la Pedrera és un dels capítols més brillants de les seves trajectòries i alhora dels més problemàtics, ja que la propietària de l’edifici, Roser Segimon, va acomiadar Gaudí abans que acabessin les obres. Josep Maria Jujol tampoc no va tenir bona sort a la Casa Planells, un edifici d’habitatges que va projectar als anys 20 força a prop de la Pedrera, en un dels xamfrans de la Diagonal amb el carrer Sicília. Com es pot veure a la nova exposició que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) dedica als dibuixos de Jujol, titulada Jujol i el dibuix, la primera intenció del client, Evelí Planells, era fer-se un habitatge fastuós, però les vicissituds econòmiques l’hi van impedir perquè es va veure obligat a trossejar el solar i vendre’l per parcel·les. Sí que es va poder permetre un petit bloc d’habitatges de quatre pisos, que Jujol va abandonar abans d’acabar les obres. Va ser un arquitecte anònim qui es va ocupar de la construcció de l’última planta. Tot i així, la Casa Planells és un tresor arquitectònic. Malgrat que no va arribar a estar guarnida amb el coronament i la profusió d’elements decoratius que havia dissenyat Jujol, la Generalitat va iniciar els tràmits per declarar-la Bé Cultural d’Interès Nacional coincidint amb la inauguració de l’exposició la primera setmana de juny.

Jujol i el dibuix mostra més de 50 dibuixos i està inclosa dins els actes commemoratius del 140è aniversari del naixement de l’arquitecte, batejats com a Jujol 140. “A la Casa Planells es pot fer un cert paral·lelisme entre Gaudí i Jujol en molts sentits -afirma Roger Subirà, arquitecte i comissari de la mostra-. Va començar assemblant-se a la Casa Batlló, després a la Casa Milà. Curiosament, és el projecte de Josep Maria Jujol que més s’ha pogut lligar al Noucentisme, i pràcticament al racionalisme, però més aviat perquè va quedar a mitges, una mica esquemàtica”.

Un gran dibuixant ambidextre

Josep Maria Jujol va ser un dibuixant extraordinari i incontinent. El fons dels seus dibuixos que té el COACal seu arxiu històric, tots ells de projectes a la demarcació de Barcelona, prové de la donació que van fer els hereus. “Qualsevol biògraf de Jujol comença elogiant la seva capacitat de dibuixar pràcticament superdotada. Era capaç de posar-se a dibuixar amb les dues mans simultàniament pels dos extrems del paper i acabar fent un conjunt coherent. Les seves obres també estaven dibuixades, com si fos un grafiter”, diu Subirà.

Molts dels croquis i apunts de Jujol del COAC s’han pogut veure en diferents ocasions al llarg dels anys i per a aquesta nova mostra Roger Subirà ha volgut explorar aspectes menys difosos de la seva obra. Per això va descartar els dibuixos de les col·laboracions amb Antoni Gaudí i d’altres obres emblemàtiques, com la masia Can Negre, a Sant Joan Despí. En lloc d’això, s’hi exposen junts per primera vegada els diferents plànols dels tres projectes de la Casa Planells i també es poden veure apunts d’alguns projectes tardans de l’arquitecte: el Palau del Vestit per a l’Exposició Universal del 1929 i la font monumental de la plaça Espanya. Com es pot veure en algunes de les obres, el Palau del Vestit es conserva mutilat, ja que va ser parcialment destruït durant un bombardeig de la Guerra Civil i es van perdre la columnata de la façana i unes pintures murals. Una altra de les obres de Jujol representades són les reformes que va fer a l’Ateneu Barcelonès: en un sol dibuix hi ha des del croquis del Palau Savassona a dissenys de tiradors.

La Guerra Civil i la postguerra van ser moments molts durs per a Jujol: una de les obres d’aquell moment va ser la restauració del rosetó de Santa Maria del Pi, potser amb el record d’un altre dels dibuixos exposats, el del rosetó de Notre-Dame de la seva etapa d’estudiant. Jujol i el dibuix estarà oberta fins al 14 de juliol.