El cas de la novel·la de Manuel de Pedrolo prohibida perquè "defensava la llibertat sexual de la dona"
L'editorial Fonoll publica la inèdita 'Visita a la senyora Soler', censurada pel franquisme el 1971
Barcelona"Aquesta novel·la de Pedrolo, que per una banda, si la considerem literàriament, pot ser estimada com una gran novel·la, potser una de les millors sortides de la mà de l'autor, per una altra banda és d'una immoralitat de fons, molt més que de forma, tan enorme, que considerem impossible la seva publicació". Així de taxatiu (i alhora amb prou sensibilitat literària) és l'informe amb què el 1971 la censura franquista va desautoritzar la publicació de la novel·la Visita a la senyora Soler, de Manuel de Pedrolo (1918-1990). L'obra ha restat inèdita fins ara, quan l'editorial Fonoll ha decidit publicar-la, amb pròleg i edició a cura d'Anna Maria Villalonga, que el 2018 va ser la comissaria de l'Any Pedrolo. La novel·la arribarà a les llibreries el 24 de febrer.
Pedrolo va tenir repetides topades amb la censura franquista. El 1953 li va prohibir dues obres: Acte de violència, que finalment es va publicar el 1997, set anys després de la mort de Pedrolo, amb el títol Doble o res; i Cendra per Martina, que es va poder editar el 1965. D'altres que també van ser prohibides, com Milions d'ampolles buides (1968), No en tenim prou amb la primavera (1967) i Pols nova de runes velles (1967), es van poder publicar poc després de la mort de Franco. En canvi, Visita a la senyora Soler és l'única que va quedar inèdita, juntament amb Els còdols trenquen l'aigua. "Té un rerefons important: la lluita per la llibertat en tots els sentits. Va ser escrita el 1959 i presentada a la censura el 1971. Parla de la llibertat sexual i emocional en una Barcelona de postguerra grisa, amb poques oportunitat per millorar i amb la repressió absoluta pel que fa al sexe", explica Villalonga.
"No és possible l'autorització que es pretén, perquè en el fons és un atac a la família com a institució", deia l'informe del lector censor presentat al ministeri d'Informació i Turisme el 28 de maig de 1971 i ara inclòs en l'edició de Fonoll. "La tesi de la novel·la –diu l'informe– és en realitat defensar la llibertat sexual de la dona, ja que l'acte sexual és una autèntica necessitat, i el matrimoni una institució periclitada i caduca. No cal dir que la força suggestiva de l'autor, com a bon novel·lista que és, fa encara més perillosa aquesta novel·la". El lector censor, que sembla admirar el talent literari de Pedrolo, argumenta que, a diferència del que passava amb altres obres, Visita a la senyora Soler no admet ser publicada amb parts eliminades, perquè això "desnaturalitzaria completament l'obra".
Visita a la senyora Soler era una de les tres novel·les inèdites de Pedrolo, i va ser localitzada a l'Archivo General de la Administración, a Alcalá de Henares. Tants interlocutors a Basera, escrita el 1960 i trobada al despatx de l'autor, la va publicar Edicions 62 el 1992. En canvi, d'Els còdols trenquen l’aigua (1950), que va ser presentada a la censura el 1959 per l'Editorial Aymà, no se n'ha trobat cap manuscrit, i continua sent la novel·la perduda de Pedrolo.