Un quartet d'actrius madures decidides a arreglar el món

BarcelonaCaryl Churchill (Londres, 1938) va escriure I només jo vaig escapar-ne quan tenia 79 anys. Preocupada pel present i pel futur, la dramaturga britànica va buscar dones de la seva edat per captar la seva mirada sobre el món i sobre la societat. I amb aquest exercici es va trobar que emergien la política, el feixisme, la importància de les cures entre la comunitat, la solidaritat i la catàstrofe. Amb tot plegat, Churchill va construir un espectacle que observa amb ulls crítics i irònics el món actual, i que es va estrenar el 2016 al Regne Unit. La versió catalana del muntatge arriba dijous vinent al Teatre Lliure de Montjuïc sota la direcció de Magda Puyo i protagonitzat per quatre grans actrius de l'escena catalana: Imma Colomer, Lurdes Barba, Vicky Peña i Muntsa Alcañiz.

"Churchill crea un espai de tranquil·litat on quatre dones tenen prou cura entre elles per poder disparar cap al caos personal de cadascú", explica Puyo, que subratlla la convicció de la dramaturga "per donar veu a les dones grans, que ja no són productives en un món liberal capitalista horrorós". En un context de col·lapse global i amenaçador, l'espectacle situa les quatre protagonistes en un jardí on fan desfilar les seves pors i confusions, però també les seves maneres de veure el món. "De manera molt sintètica, parla de totes les preocupacions del segle XXI", diu Puyo. Una de les protagonistes té visions inquietants i llança advertències del possible món que arribarà. "És una història tremenda i vitalista. Reflexiona sobre com els éssers humans som responsables col·lectivament d’aquest món que estem deixant", destaca Barba.

Una dramaturga prolífica i poc coneguda

Les històries de Churchill busquen un espectador inquiet, amb ganes de tenir un paper actiu en l'espectacle. Per això la dramaturga recorre a una certa abstracció tant en els seus personatges com en la situació que viuen. "És un viatge incomplet, tracta l'espectador com algú conscient que l'ha de completar", assenyala la directora. Les emocions guien una aventura que combina el vessant més íntim de les protagonistes amb una visió política i social. "És un text inquietant, però alhora poètic i solidari. Desprèn una gran preocupació pel futur de l’ésser humà des d'una perspectiva individual i col·lectiva", apunta Vicky Peña.

Puyo defineix el muntatge com "una obra mediterrània", perquè "les dones que hi treballem som mediterrànies". La directora ha optat per situar l'acció lluny del Regne Unit, en un espai "que és un jardí però alhora és una pintura volgudament impressionista i que representa un lloc on hi pot haver un univers millor". A través de la música de Clara Peya han treballat el concepte de la imperfecció. "Churchill trenca amb gèneres i codis, i a nivell sonor també ho hem fet, perquè allò que és bell és imperfecte", diu Puyo, que reivindica la figura de la dramaturga britànica, autora de més de 50 obres. "Tothom coneix Harold Pinter, però molt poca gent coneix Churchill –afirma–. És un clar exemple de discriminació artística cap a les dones".