Els carrers s’han quedat en silenci

Se n’ha anat un dels seus, o dos. Se n’ha anat l’inspector Méndez, que mai va tenir ganes d’arribar a comissari, i el seu creador, Francisco González Ledesma. Un carrer no és res si no està ple d’històries en minúscules, de silencis, de murmuris, de crits de ràbia i lluita. Era la ciutat que compartíem quan llegíem les novel·les de Méndez. Una ciutat que viu als carrers i no una ciutat que viu als papers urbanístics, bruts d’especulació. Méndez sempre ens va parlar d’una ciutat de persones i no d’una ciutat de consumidors.

Va ser advocat, d’empresa i de tribunals, i ho va deixar, quan li anava molt bé, per ser periodista, un dels millors, per explicar-nos fins on era possible la realitat que coneixia. Quan no podia o no li deixaven explicar la veritat, González Ledesma utilitzava la novel·la negra per arribar a aquella zona obscura de la realitat. Des d’aleshores, l’inspector Méndez, el seu policia amb les butxaques plenes de llibres, es va convertir juntament amb Pepe Carvalho en un dels símbols de la Barcelona que viu, lluita i sent.

Comissari de BCNegra i propietari de Negra y Criminal