Els carrers han tornat a ser nostres a Tàrrega

TàrregaHo hem tornat a fer. Finalment, després de la cancel·lació del 2020 i el fals carrer del 2021 (acotat i molt limitat), la capital de l’Urgell ha pogut celebrar una FiraTàrrega plenament “normal”. És a dir, amb multitud de propostes per a tots els gustos que han ocupat carrers, places i espais diversos d’una fira que és festival i mercat alhora, i que reivindica l’espai públic com un bé de primera necessitat. Tots aquells que pensen que a Tàrrega s’hi veuen xanques, malabars i espectacles de foc és que fa molts anys que no visiten la fira (o directament no hi han estat mai). Ja fa temps que FiraTàrrega reflecteix, com no podia ser d’una altra manera, les pulsions i els debats de la societat que es filtren a totes les manifestacions artístiques. La crisi climàtica, la salut mental, els conflictes bèl·lics, la maternitat o, fins i tot, el balconing que els britànics practiquen a Mallorca han sigut alguns dels eixos temàtics que s’han vist enguany.

Propostes de dansa, teatre de text, circ, titelles, teatre d’objectes, instal·lacions o música (i tot allò entremig) han farcit la ciutat d’una gran diversitat de llenguatges escènics. Hem pogut veure des d’espectacles destinats a la primera infància (Univers, d’Engruna Teatre) fins als adults més veterans. A Tàrrega hem experimentat espectacles a peu, en bicicleta, manifestacions de son col·lectiva (Dormifestació, de Roger Bernat) o fins i tot un recorregut per a un sol espectador en què havia de caminar marxa enrere durant una hora (Reverse, del belga Johannes Bellinkx). El carrer és continent i contingut alhora, teixeix relacions personals i de poder i és una de les poques coses gratuïtes que encara ens queden. Almenys de moment.

“L’inesperat” ha sigut el leitmotiv de l’edició d’enguany. La directora artística de la fira, Anna Giribet, ha volgut celebrar la tornada a la normalitat amb una sèrie d’espectacles-sorpresa que no estaven anunciats al programa, i que apareixien sense previ avís als carrers i les places. La companyia Kamchàtka (una vella amiga de FiraTàrrega) amb els seus personatges d’ulls esbatanats, Guillem Albà & La Marabunta (i la seva ballaruga) o el cotxe dels murcians Onírica Mecánica han estat algunes de les aparicions inesperades d’una fira en què els carrers s’han tornat a omplir de gent, sense les aglomeracions que ja són cosa del passat.

Ja fa moltes edicions que la fira s’ha obert a tots els racons de la ciutat, sortint del centre històric i arribant fins al parc de Sant Eloi o a Cal Trepat, l’antiga fàbrica metal·lúrgica de Tàrrega i un espai que amb inversió pública i ganes es podria convertir en una estupenda fàbrica de creació. El radi d’acció de la fira ha arribat fins al poble de la Figuerosa, on els Artistas Salchichas iniciaven la seva proposta Hablar con las plantas para llegar a un paisaje, un recorregut de teatre sonor a peu i en bicicleta. La joveníssima companyia Col·lectiu Desasosiego ha meravellat el públic amb la seva primera creació (Un segundo bajo la arena) al Mas de Colom, una aproximació a Bodas de sangre que fa parlar Federico García Lorca amb accent gironí. I l’artista d’Esparreguera Manolo Alcántara (Premio Nacional de circ 2021) ha demostrat amb Maña que la construcció d’un gran arc de mig punt amb caixes de fusta pot ser una experiència espectacular.

La joventut targarina va donar el tret de sortida a la fira amb el seu The unfinished human manifesto (El manifest inacabat de la humanitat), una proposta de teatre comunitari capitanejada per Lali Álvarez que servia d’altaveu a les inquietuds dels joves targarins i targarines. Tot i que fa temps que ens ho diuen, encara impressiona sentir com la salut mental, l’ecoansietat o les crisis contínues que estem vivint formen part del dia a dia dels nostres conciutadans més joves. A l’altra banda de la balança, els veterans (i imprescindibles) Escarlata van encisar-nos amb La Grutesca, una proposta finíssima de teatre d’objectes i poesia escènica al voltant del riure, que demostra que això de l’humor no té edat i que, com més ganàpies, més trapelles. L’espectacle forma part del programa Hivernem, una iniciativa de FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull que fomenta la recerca en l’escriptura vinculada a les arts escèniques i l’espai públic.

FiraTàrrega és un dels mercats estratègics de la Generalitat, i si el dijous la consellera Natàlia Garriga visitava la Llotja, diumenge el ministre Miquel Iceta se sumava a la festa pujant a la cadira gegant de la companyia Anna Confetti i el seu espectacle A la fresca. La Llotja és l’espai on artistes i programadors venen i compren espectacles, i un dels espais on es demostra que FiraTàrrega és molt més que un festival. Mercat i fira, festa i carrer. Hem tornat a Tàrrega. I els carrers han tornat a ser nostres. Celebrem-ho.