'Carnicera': gresca al voltant d’una pandèmia càrnica
Isabel Rocatti i Ramon Pujol protagonitzen la comèdia de Javier Daulte
'Carnicera'
La Gleva. Fins al 29 de juny
La pandèmia ha estimulat la creativitat dels autors i n'han sortit força narracions teatrals, i entre elles aquesta Carnicera produïda per La Gleva obra del dramaturg i director argentí Javier Daulte. Però, si la pandèmia ha estat el detonant de l'escriptura, el resultat és una divertida comèdia de ciència-ficció a l'estil reconeixible de l’autor de 4D òptic, Estás ahí? o Gore. És a dir, una proposta aparentment realista travessada i trastocada per elements fantàstics que generen intriga.
En aquest cas, Daulte ens trasllada a una carnisseria on la carnissera Porcia (Isabel Rocatti) retalla un tros de coll (de vedella) per picar. La dona vigila que el sagnat de les peces que pengen de la barra metàl·lica no li embrutin el terra, tot escoltant cançons d'Antonio Machín. Hi ha, però, uns sorolls d’origen desconegut que la intriguen tant com li agraden, perquè li fan companyia. És un monòleg d’uns vint minuts que resulta massa llarg i que planteja un misteri que no es resoldrà, amb una Rocatti massa tirada cap a la comèdia. En el fragment següent, dos enviats d'algun ministeri penetren sobtadament a la carnisseria per intentar descobrir alguna cosa sobre una pandèmia. Tot i que en l'inici és pastós, Daulte aquí comença a mostrar la seva habilitat en els diàlegs i en marejar la perdiu. I per sort l’obra agafa tot seguit un ritme més viu i divertidament eixelebrat en el qual brillen el joc teatral i els diàlegs juganers. I així fins al final.
Com dèiem, Daulte diu que l’obra neix de les reaccions a la pandèmia, de la desinformació i de les teories conspiratives, però el resultat és una diversió sense més pretensions, en general ben conduïda per la direcció de David Teixidó i unes interpretacions correctes al servei d’aquest entretingut quilombo en què debuta entre nosaltres el fill de l'autor i director argentí, Agustín Daulte.
