Carme Riera converteix la sireneta d'Andersen en una gimnasta del segle XX

BarcelonaL'escriptora Carme Riera (Palma de Mallorca, 1948) reescriu la història de la sireneta de Hans Christien Andersen a 'La veu de la sirena' (Edicions 62) i la converteix en una dona del segle XXI, campiona de gimnàstica aquàtica. A través de l'univers del conte, Riera torna la veu a la protagonista, una dona "activa", "transgressora" i "heroica" que al conte d'Andersen se li havia tallat la llengua com a sacrifici per tenir cames i poder caminar.

Riera pren com a referència la traducció de Josep Carner del conte original, titulada 'La donzella de la mar'. Ella, però, atorga a la protagonista la veu de la narració, que fa balanç dels seus últims anys. El conte escrit per Andersen explica com la sirena, una vegada amb cames, és tractada com una joguina exòtica al palau del príncep i dorm davant de la porta de la seva habitació per gaudir de les seves gràcies. La versió dolça explicada per Disney s'allunya, doncs, de la narració real.

Evitar les dones silencioses

L'escriptora ha reflexionat durant la presentació del llibre d'aquest dimarts a Barcelona en el paper de la dona a l'època de Hans Christian Andersen, en què els homes "tenien tendència a buscar la seva sirena". "Que no parlés estava bé", ha afirmat. El conte parla molt sobre el món "de les sirenes i de les dones", segons Riera, tant de l'època en què es va escriure el conte d'Andersen com de l'actualitat. La principal dificultat per a Carme Riera era trobar la versemblança per plasmar-la al seu conte i perquè la sirena parlés i donés veu a la història en primera persona, on incorpora l'humor i la ironia –"fonamental en la literatura i la vida". El llibre de Riera inclou la versió traduïda de Carner del conte original per poder comparar una versió amb l'altra.

Per fusionar la seva visió del conte sense desviar-se de la història original, l'escriptora va convertir les descripcions de l'autor en accions. A 'La veu de la sirena' hi apareix el sexe, un acte "normal" per una dona del segle XXI, molt menys "políticament correcte" del que seria "normal a l'època". Tot i ser una història per a adults, Riera considera que els pares podran explicar aquest conte als seus fills i trobaran "una altra visió de la història".