Carme Elias contra Vicky Peña

BarcelonaEl rodatge de Què se n’ha fet, de Baby Jane? (1962) va ser tan sonat que els seus efectes encara s’arrosseguen. La pel·lícula tenia com a protagonistes dues de les grans estrelles de Hollywood de l’època, Bette Davis i Joan Crawford. Les seves rivalitats, accentuades després d’haver estrenat el film i d’haver recollit alguns premis, van crear un eco tan fort que, dècades després, han alimentat la ficció. A partir de declaracions de les actrius, el cineasta i dramaturg francès Jean Marboeuf va estrenar el 2008 a París Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford? i el 2017 la HBO va convertir el muntatge teatral en una sèrie, Feud: Bette and Joan. Avui l’obra arriba al Teatre Akadèmia de Barcelona dirigida per Guido Torlonia i encapçalada per dos grans noms de l’escena catalana, Carme Elias i Vicky Peña.

“Tant l’una com l’altra van lluitar per imposar la seva manera de ser en un món molt competitiu i carregat de prejudicis”, explica Elias, que a l’escenari serà Bette Davis. L’obra reflecteix com la relació amb Crawford es va deteriorant durant el rodatge. “En una època en què la majoria de protagonistes eren homes, Crawford volia ser Baby Jane i sortir al títol de la pel·lícula”, afirma Peña, que afegeix que les dues intèrprets “eren grans per protagonitzar un film de l’època”. Marboeuf va traçar els conflictes entre l’una i l’altra a través d’un espectacle epistolar, en què elles llegeixen les cartes intercanviades i també d’altres enviades a familiars, amics i al director del film, Robert Aldrich.

Per posar en escena el format, Torlonia situa les actrius en dos camerinos adjacents del rodatge de la pel·lícula. Aquest espai propicia un joc de nines russes: el públic veurà dues actrius, Elias i Peña, que interpreten dues actrius que entren i surten dels seus personatges, que alhora són dues intèrprets fictícies que veuen com l’èxit comença a abandonar-les quan arriben a la maduresa. D’aquí neix, segons Elias, “una reflexió sobre què és crear un personatge i competir-hi”, com també “els dubtes interns, les depressions i les alegries” de les protagonistes. “Veiem la seva ànima i les dificultats que tenien per comunicar-se”, assenyala Peña, que subratlla que a l’inici del film “eren dos cavalls il·lusionats i amb molta energia per al projecte”, però que aquesta alegria s’anirà transformant en rivalitat.

Més enllà de plasmar les diferències entre Davis i Crawford, l’espectacle reflecteix el masclisme imperant de l’època al món cinematogràfic. “Hollywood era un món dirigit per homes. Les actrius tenien al voltant de 60 anys, era un moment de declivi per a la seva carrera professional”, diu Torlonia. De fet, el sector també va tenir un paper rellevant en alimentar la rivalitat entre actrius. “L’abisme que es va crear entre elles va ser potenciat en part pels estudis de Hollywood i dels mitjans de comunicació”, destaca Peña. Per interpretar-les, tant Elias com Peña han evitat veure la sèrie de la HBO i han preferit documentar-se a partir de Què se n’ha fet, de Baby Jane? “Van ser uns grans mites del cinema -indica Peña-. No fem una imitació absoluta de com van ser, sinó que les interpretem a partir de nosaltres mateixes”.