Carlota Benet demana al món teatral català que no s'oblidi del seu pare

BarcelonaCarlota Benet, filla del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, demana al món teatral català que no s'oblidi del seu pare i que, quan s'acabin les mesures de confinament pel coronavirus i es pugui tornar als teatres, se segueixin representant les seves obres. Benet i Jornet ha mort aquest dilluns a la matinada als 79 anys a causa del coronavirus. En declaracions a l'ACN, Carlota Benet ha explicat que el seu pare volia que el seu comiat fos "una gran festa per celebrar la seva vida i no un funeral ni una cosa dramàtica".

"Ara no ho podem fer i em sap molt de greu, però és igual perquè això ho farem quan ens puguem abraçar una altra vegada", ha dit Carlota Benet en referència a les mesures de confinament per la crisi sanitària del covid-19. Carlota Benet va publicar a principis del 2018 Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna), un llibre en què feia un homenatge a la memòria del seu pare. Benet i Jornet patia Alzheimer i des de feia tres anys vivia en una residència. "El seu procés d'Alzheimer va ser molt ràpid, molt diferent al cas de Pasqual Maragall", explica Carlota Benet.

"El pare ha anat morint de manera progressiva, cada vegada canviant més i quedant-se més en silenci i oblidant qui era. D'alguna manera, la seva mort d'ara l'allibera i allibera la seva energia perquè pugui volar. Deixa enrere aquest cos que ja no era el seu i aquell cervell pobret i atrofiat", ha dit Carlota Benet, que demana que es recordi el seu pare com "la persona vital, apassionada pel teatre i l'escriptor compromès que era".

El teatre, la gran vocació

El teatre, diu Carlota Benet, era la gran passió de Benet i Jornet. "Es va esforçar molt per recuperar el teatre català que, durant la Guerra Civil i la postguerra, havia anat subsistint amb la censura. També va recuperar els referents que hi havia hagut abans d'ell i va donar la mà a les noves generacions", explica Benet. El dramaturg va descobrir Sergi Belbel, Pere Riera, Jordi Galceran, Josep Maria Miró i Cristina Clemente, entre d'altres, que ara s'han convertit en grans noms de l'escena catalana contemporània.

Carlota Benet també subratlla la humilitat del seu pare. "Era molt caut a l'hora de rebre elogis i guardons, perquè era conscient d'aquesta facilitat de caure en l'autobombo –destaca–. Intentava no creure-s'ho gaire, perquè quan comences a creure que ets més especial que els altres, ja no hi ha marxa enrere". Carlota Benet creu que el seu pare ha sigut una persona, sobretot al final de la seva vida, que se l'ha celebrat amb molts premis. "Ha sigut reconegut i ara el que falta és que continuï aquest camí i se'l representi. Demanaria a la gent que no s'oblidin del meu pare i quan puguem tornar a anar al teatre se'l continuï representant".