Carlos Cuevas i la felicitat de viure en una cabana, lluny dels vicis congènits de la ciutat

El pensador nord-americà Henry David Thoreau pren el relleu de Jean-Jacques Rousseau en la segona i última lectura de textos filosòfics a la Sala La Planeta de Girona. Els dos autors, escollits a consciència pel Festival Clàssics i Temporada Alta, comparteixen, des de dos plantejaments diferents, l'elogi ferm i sincer per una vida als boscos, en estat salvatge, lluny de les normes, les lleis i els vicis congènits de la societat. Dues postures, cadascuna amb les seves raons, que posen en qüestió els principis de progrés, ordre i felicitat sobre els quals es construeix l'ideal de civilització humana, entesa (falsament) com una evolució lògica, positiva i inevitable respecte a la vida primitiva entre arbres i animals.

Mentre Rousseau esbossa els seus plantejaments des de l'arqueologia política del contracte social, Thoreau, que aquí pren vida a través de l'actor Carlos Cuevas –excel·lent en la lectura–, defensa l'harmonia natural de les coses a partir del relat de la seva experiència vivint lluny de les ciutats, recollida als llibres Walden (1854) i Caminar (1861). El pensador, a mitjan segle XIX, va decidir passar dos anys en una cabana feta amb les seves pròpies mans, prop del llac Walden de Massachusetts, per portar a la pràctica una forma de vida senzilla, solitària, conscient, aprenent tot allò que és estrictament necessari i deslliurant-se de totes les dependències imposades per l'organització social.

Thoreau no desglossa arguments feixucs ni intel·ligibles, sinó que defensa la vida als boscos des de la descripció poètica i apassionada de l'experiència quotidiana: la fusta dels seus mobles, la profunditat del llac que l'aprovisiona d'aigua, el cultiu de mongetes, l'acte pur de caminar, o els encontres fortuïts amb estols d'ocells, guilles i mussols. I aquesta retòrica planera i accessible, entre el dietari, el conte i les confessions estoiques, un punt naïf, però carregada de veritat viscuda, es presta fantàsticament a la lectura en veu alta, sense necessitar grans reescriptures ni adaptacions. El text flueix molt bé sobre l'escenari i, és clar, aquí també hi juga un paper importantíssim la interpretació de Carlos Cuevas, que, amb la mirada desenganxada del paper, troba un to pausat i tranquil, molt agradable, sense fer escarafalls, coherent amb l'esperit del text, que embolcalla el públic en tot moment sense deixar perdre el focus d'atenció.

Aquesta mateixa proposta també es podrà veure el pròxim 7 i 8 de desembre al Jardí Botànic de Barcelona, dins del Festival Clàssics.