Carles Terès entrevista David Monteagudo

C.T. |Quan va ser que, en mirar-te a l'espill, hi vas veure un escriptor?

D.M. |Encara no el veig, l'escriptor. No em prenc gaire seriosament a mi mateix; penso que quan es tracta de mi, la cosa no pot ser de debò.

Els misteris, quan es resolen, deixen de ser-ho. Però si no... Són una estafa?

Depèn molt del que el lector busqui en el llibre. Si la trama té molta importància per a ell, entenc que es pugui sentir estafat si un misteri no es resol. De tota manera, la vida és una estafa.

Quan se sap que ets un geni, quan vens molts llibres o quan no en vens cap?

L'interessat no ho sabrà mai, perquè han de passar cent anys, com a mínim, per saber-ho.

¿Els licantrops estan condemnats a habitar en boscos? ¿No podrien sobreviure a ciutat?

Suposo que un licantrop a la ciutat seria un simple assassí en sèrie, i no em negaràs que perdria molt d'encant.

¿És més difícil escriure la segona novel·la?

No ho sé, perquè jo les vaig escriure totes de cop, en vuit anys de graforrea febril. L'editor només ha hagut d'anar triant.

¿Són compatibles la vida i les obligacions familiars amb l'escriptura (encara que no tinguis èxit, vull dir)?

Sí, només cal que escriure sigui el més important per a tu. Jo vaig escriure els meus darrers llibres amb una jornada de vuit hores a la fàbrica, fent feines de la llar i cuidant el meu primer fill, que era un nadó. Això sí, de vida social en feia poca.

Tòpic però m'interessa: quin llibre t'agradaria haver escrit?

Harry Potter .

Què sents quan els personatges agafen vida pròpia i se t'escapen de les mans?

Sóc un escèptic total, no crec en els lobishomes , ni que els personatges agafin vida pròpia. Treballant i tirant endavant el llibre surten idees, diàlegs i situacions que abans no se t'havien acudit. I generalment me'n malfio.

Què consideres millor per a una novel·la: un bon principi o un bon final?

Un bon títol.

¿T'has enamorat d'algun dels teus personatges?

Alguna vegada, i és molt perillós. L'únic remei és que l'amor per la literatura sigui encara més important.

¿Ser gallec pressuposa tenir alguna cosa de lobishome

Tot el contrari, pressuposa ser pràctic i molt moderat. Això no vol dir que, en una altra cultura, no resulti exòtic.