El Carles Riba, per a Francesc Garriga

BARCELONA"Sóc de Sabadell, i quan vaig començar a publicar la meva ciutat era un desert literari". Així es va presentar ahir el poeta Francesc Garriga, que acabarà l'any en què ha celebrat el vuitantè aniversari amb un dels premis de poesia més prestigiosos en llengua catalana, el Carles Riba. "Al final he agafat el premi amb les dents. El persegueixo des de l'època de Josep Pedreira, quan encara es deia Óssa Menor. Parlo de fa més de cinquanta anys", va dir el poeta.

Garriga, que es va autoeditar el primer llibre de poemes, Entre el neguit i el silenci (1959), ha anat donant a conèixer els seus poemaris amb poca fortuna a l'hora dels reconeixements. L'any 1991 va guanyar el López Picó amb el seu sisè llibre, Setembre . L'increment de l'activitat editorial a partir de l'any 2000 amb Ombres , combinada amb una presència constant en recitals i esdeveniments literaris, ha ampliat el radi d'abast de la seva poesia íntima, feridora i clarivident, que el 2004 va ser recompensada amb l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona per La nit dels peixos .

Introspecció lúcida

"El títol Tornar és lluny no és meu: és un vers de Thomas Bernhard, que va escriure poca poesia, però que és molt bona -va dir Garriga-. Escric sobre mi amb la intenció que els lectors pensin que parlo d'ells. Només així hi ha poesia o literatura. Marcial ja ho va dir: «No escriu aquell els versos del qual no llegeix ningú». Escric per desfogar-me, per trobar resposta als problemes, per fer-los presents o per objectivar-los". Francesc Garriga va parlar també de la dificultat de l'escriptura: "Jo no escric mai a raig. Sempre m'ha costat molt, perquè sóc un perepunyetes i perquè intento dir coses i amb el mínim de paraules. Estic convençut que allò que fa la poesia és el lector, que converteix en obra literària una cosa escrita per un mèdium, que és el poeta".

David Castillo va explicar, en nom del jurat, com de difícil havia estat triar el llibre guanyador. "La poesia és la màxima expressió de la literatura, i el Carles Riba és un premi de campions. En aquesta edició, la 54a, s'hi han presentat 62 originals. La meitat eren publicables, i en vam seleccionar deu. Els quatre finalistes que van quedar tenien molt de nivell. Vam acabar triant Tornar és lluny perquè és un llibre extraordinari", va dir Castillo.

Garriga ha estat molt pròxim a les noves generacions de poetes. Una prova d'aquest contacte és el fet que el seu últim llibre, Ragtime , va ser publicat en una petita editorial, LaBreu, la mateixa que ha donat a conèixer la guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 2012, Tina Vallès. "M'agrada molt reconèixer la labor de petites editorials escampades pel país. Lenin deia que no hi havia victòria petita. De la mateixa manera, no hi ha editorial petita que no sigui digna d'atenció", va remarcar Garriga abans d'esmentar els recitals del bar Horiginal de Barcelona, coordinats per Ferran Garcia i Josep Pedrals. "M'agrada empènyer els joves poetes. Han d'aprendre a no tenir por de dir la veritat dels textos. Els joves agraeixen més la crítica que l'elogi. Cal treballar i estripar molt. I, sobretot, no confondre mai la poesia amb la prosa", va dir.