Carles Duarte: "Els premis nacionals haurien de ser pocs i només de cultura"

El poeta, lingüista i director de la Fundació Lluís Carulla, Carles Duarte, va ser nomenat president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) el 21 de juny. Duarte encara el repte de presidir una institució amb un passat convuls. L'anterior plenari va dimitir en bloc, a excepció de Pilar Parcerisas, perquè considerava que la conselleria de Cultura havia "buidat de contingut" la institució.

Què l'ha impulsat a agafar aquesta responsabilitat?

Se'm va demanar que intentés fer un procés de rellançament després d'una situació complexa. Per a mi era important l'equip i el nou format del CoNCA. És més auster, més barat per als ciutadans, però continuarà tenint una funció rellevant. També va ser decisiu que els nous membres de la junta no tenim una dedicació exclusiva. Volia mantenir el vincle amb la Fundació Lluís Carulla. A més, el fet que mantinguem la connexió amb el sector professional és positiu, perquè vol dir que no ens burocratitzarem.

Què pot aportar el nou CoNCA a la cultura del país?

El CoNCA ha de contribuir a impulsar que la cultura tingui un paper rellevant en el debat polític. Assegurar una millor mediació entre sectors culturals i institucions públiques. Pensar en el futur. Una de les noves competències que se'ns ha atorgat i que em sembla molt interessant és auditar els equipaments culturals. Nosaltres proposarem línies de subvencions. No signar les resolucions no em provoca una gran angoixa.

Creu que la cultura depèn massa de les subvencions?

La cultura no és ni de bon tros l'activitat més subvencionada del país i representa un 4% de l'activitat econòmica. Ara, però, hem d'intentar no multiplicar fins a l'infinit els equipaments existents o les estructures de les quals disposem. Hem de reforçar les columnes que aguanten l'edifici del sistema cultural del país. De vegades els polítics tendeixen a voler deixar l'empremta de la seva gestió sobre el país en forma d'equipament.

Fa temps que es demana el canvi de la llei de mecenatge. Veu factible que es canviï en un futur pròxim?

No sé si és factible però sí indispensable. Es va crear una comissió interministerial i em consta que s'hi treballa i es defensa, però hi ha interessos contraposats. Hi ha gent que ho veu com un sistema d'evasió fiscal. A Catalunya, la societat civil i el sector privat tenen un pes molt important en el món cultural, cosa que no ha succeït en altres parts de l'estat. No parlem de rics, parlem de tothom. L'èxit d'iniciatives com el micromecenatge demostra que hi ha una voluntat d'ajudar la cultura.

¿L'increment de l'IVA pot posar en perill cert tipus de cultura?

Hi ha un aspecte que no ha estat prou criticat que és com pot afectar el llibre digital. És una barbaritat. La nostra prioritat és incrementar el consum de llibre digital, amb una política cultural sòlida, seriosa, amb visió de futur. Els editors fan un gran esforç per incorporar les noves tecnologies i el govern espanyol ho castiga. No té cap sentit.

Els últims premis nacionals de la cultura van ser força criticats perquè es va donar el premi del còmic a una il·lustradora...

Entenc perfectament les incomoditats que ha provocat aquest premi. Des del CoNCA, però, hem d'intentar que aquests premis nacionals siguin premis nacionals de cultura, no de còmic, ni d'il·lustració ni de literatura. Ara se'n donen 16. Són massa premis. Els premis nacionals haurien de ser pocs i només de cultura. Hem de mirar més enllà.

Per tant, no hi hauria categories.

Aquesta és una possibilitat. El que és segur és que hem de canviar-ne la percepció, el premi s'ha de desgremialitzar.

¿Creu que el MNAC, com va proposar el seu director, Pepe Serra, s'hauria de plantejar un canvi de nom?

En primer lloc cal reivindicar la figura de Pepe Serra, com un excel·lent director del MNAC, que hi aporta dinamisme, capacitat i experiència. Si ell posa aquesta qüestió sobre la taula no ho hem de banalitzar. Entenc les susceptibilitats i les tensions, però el nom d'un museu és rellevant , no és una anècdota, influeix en la imatge del museu i en la capacitat que pot tenir per atreure la gent. En el cas del MNAC no és la primera vegada que es planteja. També és veritat que les tendències del Tribunal Constitucional conviden a posar-hi nacional , perquè t'ho qüestionen i et vénen ganes de dir-ho ben clar i ben fort.

Hi inclouria la marca Barcelona?

És el museu d'art de Catalunya, no un museu d'art de Barcelona. Això ha de quedar clar. S'hi pot incloure la marca Barcelona, si es creu que pot ajudar a localitzar el MNAC en el mapa dels museus d'art del món.

Amb MNAC no es pot anar pel món?

I MOMA què vol dir? Vivim en un món de sigles. Cal trobar un equilibri entre la capacitat de representació i la capacitat de convocatòria, les sigles també han de ser un estímul, una invitació a anar-hi.