Carla Simón i la veritat universal

Barcelona“Aquest debut és una joia. Subtil, ric i càlid, és un film totalment seductor, complex i alhora senzill. I també molt emocionant”. Qui dispara aquesta tirallonga d’elogis és Peter Bradshaw, el crític de referència de The Guardian. I el destinatari de tant d’entusiasme és la primera pel·lícula de Carla Simón, Estiu 1993, que des de la seva presentació a la Berlinale del 2017 no ha fet més que recollir lloances de la crítica internacional i premis dels festivals d’arreu del món. L’èxit d’ Estiu 1993 a Catalunya i Espanya va ser tan espatarrant i el públic va fer tan seva la pel·lícula que, segons com, va eclipsar l’èxit del film a l’estranger. Algunes dades: en la seva estrena a Berlín, el debut de Simón ja va ser triat com la millor opera prima del festival tot i participar en una secció menor reservada a les pel·lícules de temàtica infantil. I després de la Berlinale no va deixar de guanyar premis en festivals: l’Écrans Junior de Canes, l’especial del jurat d’Istanbul, el de Bombai a la millor pel·lícula internacional, el del jurat de Tübingen i el d’Odessa a la millor pel·lícula. Al prestigiós Bafici argentí va arrasar: millor direcció, premi del públic i premi Signis. Només se li va escapar la nominació a l’Oscar, però sí que va ser nominada com a millor debut europeu als premis EFA. Durant el 2017, de fet, Simón gairebé no va parar a casa i va anar de festival en festival presentant el film per mig món: Europa, l’Amèrica Llatina i els Estats Units.

Però la millor mesura de l’èxit internacional d’ Estiu 1993 no són els seus triomfs en festivals i cerimònies de premis, sinó el fet d’haver-se estrenat comercialment al llarg del 2018 en un nombre de països insòlit per a un film independent: França, l’Uruguai, el Regne Unit, Turquia, Romania, Noruega, Holanda, Colòmbia, l’Argentina, Grècia, el Japó, Alemanya i Austràlia, on, per cert, va donar la sorpresa aconseguint una gran mitjana per còpia el primer cap de setmana i sumant 128.000 euros en la taquilla, una xifra considerable en el circuit de cinema de versió original. El seu recorregut comercial també va ser notable a França i els Estats Units, sempre en relació a les condicions de l’estrena. Però no és l’èxit econòmic el que compta aquí, sinó les crítiques entusiastes que ha rebut. Als Estats Units, per exemple, la crítica es va posar als seus peus: al portal Rotten Tomatoes té un 100% de ressenyes positives d’un total de 71 crítiques. I en la seva estrena nord-americana el New York Times la va destacar com la pel·lícula de la setmana. “Un treball extraordinari sobre el dol i la memòria”, deia el Village Voice. “Simón aconsegueix la rara fita de recrear amb fidelitat la misteriosa consciència d’un infant”, opina el crític del Boston Globe. “Una memorable mirada al nostre desig d’estimar i sentir-nos segurs, de connectar i pertànyer”, escrivia Gary Goldstein a Los Angeles Times. I a França, el Libération comparava el treball de Simón amb El espíritu de la colmena d’Erice i Cría cuervos de Carlos Saura. Per a la crítica internacional, doncs, la jove directora ja és algú a tenir en compte, una gran promesa del cinema d’autor europeu. I ho és perquè amb Estiu 1993 ha connectat amb una veritat que traspassa fronteres, un sentiment universal de pèrdua que és de la Frida i de tots.