CARLA fa ballar el misteri amb el disc ‘Kill a feeling’

BarcelonaSense deixar mai la nit, Carla Serrat (Vic, 1990) ha passat d’amagar-se entre les ombres a moure’s per la pista de ball. Aquest és el trànsit entre Night thoughts (2016) i Kill a feeling (2019), el nou disc de Serrat al capdavant del projecte CARLA, que avui presenta en directe al Festival Embassa’t de Sabadell en format de trio amb el seu germà Toni a la bateria i la incorporació de Joan Solana com a teclista; una alineació que repetirà al Vida Festival el 5 de juliol. “Em venia de gust tenir una altra persona, i el Joan em permet alliberar-me una mica de responsabilitat”, explica Carla Serrat.

Publicat amb Great Canyon Records, el segell de la seva germana Joana Serrat, aquest segon àlbum ja no està presidit de manera totalitària per la melancolia, sinó que obre la porta a sonoritats lligades a l’electrònica de ball, sobretot a la dels anys 90, però també a la música disco, que fins ara no formaven part de l’estètica de CARLA. “Vocalment sempre m’ha interessat una part més soul i jazz d’alguns grups, però pel que fa a la base rítmica, en canvi, potser sí que m’estic tornant més funky, i la música disco cada vegada m’interessa més”, diu Serrat, que a Kill a feeling ha confiat la producció a Àlex Ferrer, àlies Sidechains, amb qui s’ha sentit molt còmoda per afrontar camins nous. “L’única idea que tenia abans de fer el disc és que jo volia que fos una mica més ballable que l’anterior -recorda l’osonenca-. Night thoughts era nocturn en el sentit més introspectiu, i Kill a feeling és més explosiu. Aquesta era la idea: fer cançons més directes, més sinceres, amb menys coses camuflades. Més com una bala”.

Els dos perfils del projecte

Tot i que el canvi és evident, CARLA no ha renunciat al passat sinó que l’ha integrat en una nova realitat. Per això va triar com a avançaments del disc dos temes que mostren els dos perfils del projecte. “ It’s a race és representatiu del vessant més ballable i electrònic. I l’altre vessant, que no deixa de ser la marca de la casa, és el to més melancòlic de Remember me ”, explica. I els dos mons conflueixen a Gravity, una cançó que “d’entrada evoca una cosa molt melancòlica, molt misteriosa, molt íntima, i que després es transforma i esdevé una de les cançons més electròniques del disc”. “És la simbiosi perfecta”, admet.

Carla Serrat se sent més representada per Kill a feeling, o d’una manera més completa, que pel disc anterior. “És que en el primer hi havia moltes cançons que eren més velles; n’hi havia que feia quatre anys que les havia compost. Es barrejaven massa coses i en aquell moment el conjunt potser no em representava tant. Les cançons del nou disc, en canvi, són totes d’un moment més concret, més pròxim; són més lluminoses i les també les sento més properes”, assegura.

Pel que fa al títol, Kill a feeling respon a “la sensació d’alliberament després de matar els sentiments”. O alguns sentiments. “Aquestes cançons em serveixen per deixar enrere coses que no em fan bé”, diu. I ho expressa alliberada d’inseguretats, en un camí d’autoafirmació.