Capitán América

Després de la patacada (a taquilla) d’ Els quatre fantàstics i la bastonada (crítica) a Batman v Superman, el cine de superherois semblava suspès a l’espera del que fes la Marvel amb el seu últim megahit superheroic. Si fallaven, podríem trobar-nos davant d’un fet força lògic: l’esgotament dels espectadors davant d’aquest subgènere protagonitzat per tipus en pijama que no deixa de bombardejar els nostres cines sense oferir res de nou a canvi. La fi d’una era? Ni de lluny. Els germans Russo ( Arrested development, Community ) tripliquen l’aposta d’El Soldat d’Hivern i entreguen, probablement, la pel·lícula més excitant de l’univers cinematogràfic de Marvel: un festí que funciona tant com a action movie superlativa -tremenda la set-piece a l’aeroport amb tots els poders desfermats-, com a comèdia còmplice (que bé que li van a la saga els personatges de Spiderman i Ant-Man) i com a thriller moral (la política es queda a la pàgina impresa). Marvel conserva el seu toc i l’ha refinat. I el futur, per sorpresa, pinta més excitant que mai. |