Capitán América: el soldado de invierno

Torna el Capità Amèrica per demostrar que no hi ha cap superheroi més íntegre a Marvel. Si a Capitán América: El primer vengador, Joe Johnston ens introduïa al món de Steve Rogers a través d’un magnífic artefacte retro, Joe i Anthony Russo aposten en aquesta seqüela per una visió militarista del Capi que pren com a base narrativa el còmic El soldado de invierno, d’Ed Brubaker.

La trama, però, té poc a veure amb les aventures clàssiques de Rogers i, més aviat -com passava a Els venjadors -, vincula el superheroi amb SHIELD en un thriller d’espionatge i conspiracions polítiques a l’estil -entre d’altres- dels films de Sydney Pollack. No és casual que un dels protagonistes sigui Robert Redford. Potser Capitán América: El soldado de invierno queda lluny de la coherència d’ Iron Man 3, una de les millors pel·lícules de la fase 2 de Marvel, però funciona (i molt bé) com a exercici d’acció: vertiginoses i enginyoses, les persecucions per terra i les batalles aèries deixaran sense alè els espectadors. És un fet: amb cada episodi, Marvel només millora.