La capella de Sant Miquel torna a tocar l'ànima

BarcelonaEl 1346, Francesca ça Portella, segona abadessa del monestir de Pedralbes i neboda de la reina Elisenda, va encarregar decorar la capella de Sant Miquel al taller de Ferrer Bassa. Les pintures havien de tocar l'ànima de l'abadessa, quan les contemplava havia de tenir la sensació de ser dins la pintura: "Havia de ser com un petit teatre, on entrava i participava en les escenes", explica la directora del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Anna Castellano. Per als franciscans, la religió era una experiència íntima i de sentiments: "S'arriba a entendre a partir de sentir-ho", diu Castellano. Entrar, doncs, a la capella de Sant Miquel és pràcticament una experiència mística després de la seva completa restauració. Però hi ha coses que són impossibles de reproduir: entrar a la capella a les fosques, amb espelmes que reflecteixin la llum als colors daurats –no s'acostumava a utilitzar l'or perquè era massa car i es feia servir l'arsènic–, i endinsar-se en allò que expliquen les pintures: els Set Goigs i els Set Dolors. A baix, es representen els Goigs, des de l'anunciació del naixement de Crist fins al moment en què la Verge puja al cel i és coronada. A dalt, les escenes més doloroses, com la crucifixió de Jesucrist i el seu enterrament. Es creu que abans de ser decorada la capella estava dedicada a sant Gabriel, però amb els Set Goigs i els Set Dolors aquest va ser apartat a un costat.

Debat sobre l'autoria

És una pintura molt innovadora per a l'època perquè fins aleshores els rostres eren inexpressius però els de la capella de Sant Miquel transmeten emocions. És la nova manera de pintar que Giotto va introduir a principis del segle XIV. "Hi ha un debat entre els historiadors perquè a Catalunya no es pintava encara així i les pintures de Ferrer Bassa no tenen aquesta expressivitat; per tant, o bé les va pintar algun artista italià subcontractat per Bassa o aquest últim en va aprendre amb algun artista italià", destaca la responsable tècnica dels treballs de restauració, Lídia Font.

Amb la restauració s'han recuperat els colors que es van anar alterant i enfosquint amb el temps i amb l'aplicació de vernissos. El blau –el cel es va pintar amb atzurita– ara és molt més intens. També s'han recuperat les imitacions de marbre. S'han aplicat tècniques força innovadores, com ara nanopartícules d'hidròxid de calci per adherir la pintura. Per netejar s'han utilitzat la pols d'una alga marina (la substància s'anomena 'agar-agar') i el làser. "Quan es van fer obres per obrir finestres i fer l'arxiu, la vibració que produïen els cops de martell va fer força mal, sobretot perquè va separar les pintures de la paret; s'ha fet una tasca ingent per retirar el guix i tornar a adherir les pintures", diu Font.

Se sap que probablement aquest espai del monestir de Pedralbes va deixar de ser utilitzat com a capella a principis del segle XV. La pista la va donar un grafit que es va localitzar entre sant Francesc i santa Cecília, de 1415, i on es podia llegir: "Diga-li al Joan que no m'oblide". "És poc probable que es pogués escriure això si era una capella, ho podia haver escrit una monja, una serventa o una esclava", diu Castellano. La capella va servir d'arxiu fins a l'arribada de l'abadessa Mercè Anzizu, que va convertir-se en sor Eulària Anzizu quan va entrar al monestir el 20 de juny del 1888. Anzizu va créixer en un entorn molt privilegiat: va passar l’adolescència amb el seu oncle, Eusebi Güell, i la seva dona, Isabel López (filla dels marquesos de Comillas) i va poder tenir contacte amb molts dels intel·lectuals i artistes de l’època. Anzizu va maldar, amb l’ajuda del poeta Jacint Verdaguer, per publicar 'Poesies', on va reunir la seva obra poètica des del 1883 fins al 1904. "Anzizu era molt conscient del valor de les pintures i intentava conscienciar la resta de la comunitat", diu Castellano. Va ser Anzizu la que va fer traslladar l'arxiu a un altre lloc i l'espai es va destinar a desar la roba.

A partir d'avui qui ho vulgui pot visitar la capella, que mostra 75 metres quadrats de pintura a la paret i 25 metres quadrats al sostre, que estava amagada sota antigues repintades. La restauració es va iniciar el 2013. En una primera fase es van invertir 175.000 euros, dels quals 30.875 es van finançar a través de la campanya de micromecenatge amb Verkami. En aquesta segona fase s'han invertit 250.000 euros, que s'han finançat amb la taxa turística. Al Reial Monestir de Pedralbes també es pot veure a partir d'avui l'exposició 'Murals divins. Capella de Sant Miquel,- Monestir de Pedralbes', que contextualitza les pintures i explica el procés de restauració.