Un cap de setmana amb la millor actriu francesa del món

GironaExpectació màxima al Cinema Truffaut de Girona per rebre la grandíssima actriu francesa Isabelle Huppert (París, 1953), una de les més grans de la història. La intèrpret venia a presentar diumenge al vespre la pel·lícula La cerimònia (1995), de Claude Chabrol, aprofitant que, una hora abans, havia acabat la seva segona i última funció de Bérénice al Teatre Municipal, en el marc del Festival Temporada Alta.

Al Truffaut l’esperava una sala plena a vessar d’espectadors cinèfils, amb moltes ganes de sentir-la i veure-la de prop. L'última vegada que Huppert va trepitjar el Truffaut, fa 22 anys, va ser per presentar La pianista (2001), de Haneke, coincidint en aquella ocasió amb una funció al Teatre de Salt del duríssim monòleg Psicosi 4.48, de Sarah Kane. Aquest diumenge, abans de la projecció, l'actriu, amb un posat absolutament natural i proper, però a la vegada amb una presència i una perícia exultant, ha comentat breument la pel·lícula, acompanyada dels crítics Àngel Quintana i Imma Merino.

“M’agrada molt més interpretar persones que personatges, perquè els personatges són sempre falsos, mentre que les persones, a vegades, poden ser de veritat, i jo, a més d’actriu, també soc persona”, ha explicat a propòsit del paper de Jeanne, la cartera xerraire i tafanera, que fa dupla amb Sandrine Bonnaire a l'entrellat de La cerimònia. "És una pel·lícula excepcional, sobre la lluita de classes, és marxista i també una tragèdia, perquè els oprimits no guanyen als poderosos", ha afegit l’actriu, contenta de projectar aquesta obra al cinema que porta el nom del gran amic i mestre de Chabrol.

Albert Serra, La Veronal i el Museu del Cinema

Huppert ha estat a Girona durant el cap de setmana per protagonitzar la interessant revisió de Romeo Castellucci del clàssic Bérénice de Racine, l'espectacle amb més reclam de la setmana de programadors (ara rebatejada com a Big Bang), del Temporada Alta. En l'obra, molt aplaudida tant dissabte com diumenge, l'actriu encarna la princesa jueva repudiada per l'emperador romà Titus, en una versió extremadament condensada del text original, que pren una nova dimensió amb una posada en escena onírica i pictòrica. En l'aposta de Castellucci, Huppert porta tot el pes dramàtic de la peça: darrere un tel que difumina l'escenari i rodejada d'un grup de figurants escultòrics, l'actriu recita els versos amb un aplom admirable, sense cantarella ni atonia, amb una veu reverberada i distorsionada, que va penetrant progressivament fins a la batzegada final. "És la millor actriu del món", "una deessa", "una reina", repetien a la sortida els espectadors més entusiastes.

Durant l'estada a la capital gironina, Huppert ha volgut descobrir la ciutat. Dissabte, després de la primera funció, va sopar en petit comitè amb el cineasta banyolí Albert Serra –que era al teatre–, diumenge al matí va visitar la catedral gironina i va assistir a l'espectacle de dansa esotèrica Totentanz. Morgen ist die Frage, de La Veronal, l'altre gran nom del Big Bang i per dilluns tenia previst descobrir el Museu del Cinema i el Museu dels Jueus. L'actriu, a més, ha vingut acompanyada del seu fill Lorenzo Chammah, actor, productor i programador del Cinéma Action de París, que dissabte va gaudir del derbi català a Montilivi.

A banda de la dupla Castellucci & Hupert i l'obra de Marcos Morau, als escenaris gironins, des de dijous, també s'han pogut veure altres propostes molt atractives com el Kill me de Marina Otero, les extravagàncies del Conde de Torrefiel, el documental de Lola Arias i una nova instal·lació poèticosonora dels Cabosanroque.