La cantata per la pau UAP! 20 confronta raó i fe

GironaGalileo Galilei, seguint les ensenyances de Nicolau Copèrnic, va establir les bases del model astronòmic heliocèntric, que desplaçava la Terra del centre de l’univers (geocentrisme) i la situava girant al voltant del Sol com la resta de planetes. Aquest canvi de paradigma va suposar una ruptura radical amb el sistema establert, perquè atemptava contra les posicions antropocèntriques que creien que l’home era el centre de l’univers per la gràcia de Déu. Aquest és el tema sobre el qual gira la UAP! 20, la nova edició de la cantata per la pau que reuneix joves cantaires d’una cinquantena d’instituts de les comarques gironines. Dirigit per Mercè Rigau i Mon Bover, l’espectacle s’ha representat en onze funcions al Teatre Municipal de Girona del 29 de gener a l'1 de febrer, i en les pròximes setmanes es podrà veure també a Badalona i Figueres, amb quatre funcions més a cada ciutat.

La història comença a la classe d’institut d’una professora de música estricta i antiquada que obliga els seus alumnes a cantar cant gregorià i música sacra de Bach. Però els nous de seguida que poden aprofiten l'avinentesa per cantar i ballar música electrònica d’amagat. La professora els encarrega un treball sobre l’Edat Mitjana i els estudiants, mentre busquen informació, entren per error a una pàgina que els transporta a l’època de Galileo Galilei.

Allà experimenten el poder despòtic i autoritari de la Santa Inquisició, que imposa el seu credo religiós per sobre de qualsevol altra creença i opinió que qüestioni la seva posició privilegiada. Però entre el poble, Galileu imparteix classes clandestines d’astronomia seguint el llegat de Copèrnic i dirigeix la mirada cap al cel amb el nou invent del telescopi, que obre un nou horitzó de possibilitats. En aquests moments, l’escenari es converteix en una espècie de planetari màgic, on baixen i roden estels, planetes i la lluna, mentre els joves canten When you believe.

Davant els dogmes de fe i les teories científiques arcaiques, l’astrònom defensava un nou mètode d’investigació i de coneixement racional, considerat després l’arrencada de la ciència moderna. Però el Sant Ofici no estava disposat a acceptar qualsevol pensament que atemptés contra la seva doctrina i en qüestionés la supremacia; per això el científic és castigat durament per l’Església, que imposa la fe per davant de la raó, a ritme de Believer, d’Imagine Dragons.

Amb aquest viatge, doncs, els estudiants –a dalt de l’escenari i a fora– aprenen sobre la importància de la figura de Galileu, i, sobretot, que hi ha “una altra manera de viure” i pensar diferent de la que imposa el poder dominant. Per tant, el viatge a l’Edat Mitjana no parla només de la disputa antiga entre ciència i religió, sinó que també obliga a reflexionar en el present sobre la creença cega en els discursos imperants i la necessitat de continuar pensant nous models alternatius.