La cantant Sharon Jones mor de càncer als 60 anys
L'artista de soul, protagonista del 'revival' del gènere en els últims anys, feia temps que lluïtava contra la malaltia
BarcelonaEra un animal de l'escenari, un prodigi del soul. La seva energia i vitalitat s'encomanava al públic com un virus de felicitat que s'escampa per les cames i els malucs fins a arribar al cor. Sharon Jones, la gran revelació tardana del soul contemporani, va morir ahir als 60 anys. Segons el comunicat de la seva discogràfica, ho va fer acompanyada dels seus éssers estimats i de la seva banda, els Dap-Kings, després "d'una heroica lluita contra el càncer pancreàtic".
Els fans de Jones ja ho saben, que la lluita de la cantant va ser heroica. En van ser testimonis. La cantant va ser diagnosticada i operada el 2013, i va seguir un tractament per combatre la malaltia. El 2014, amb el càncer aparentment curat, una Jones encara amb seqüeles de la malaltia va tornar als escenaris amb la mateixa passió i sentiment, negant-se a portar perruca i lluint amb orgull de supervivent el cap sense cabells.
Per a Sharon Jones les coses no van ser mai fàcils. Nascuda a Augusta (South Carolina), en una família humil, Jones va començar a cantar al cor de gòspel de l'església, com tantes artistes de soul. Però a ella no la va descobrir ningú: bona part de la seva carrera va transcórrer en l'anonimat relatiu, fent de músic de sessió esporàdicament mentre es guanyava el pa treballant a la presó de Rikers Island i com a guarda armada d'un banc.
La seva lluita per dedicar-se a la música, però, tindria la seva recompensa quan el 1996 va firmar pel segell de soul i funk Desco Records, de Gabriel Roth, i va publicar una sèrie de senzills. Quan Roth va fundar el 2002 el nou segell Daptone, el primer llançament va ser un disc de Sharon Jones & the Dap-Kings, una banda formada a partir d'antics membres dels Soul Survivers. La fidelitat a les essències del soul dels 60 i l'energia d'una banda jove van causar sensació, però el gran atractiu del grup era la veu indomable de Jones, que en directe no parava de moure's i ballar.
Els discos de Jones i d'altres artistes de Daptone, sumats al fenomen d'Amy Winehouse, van provocar durant la passada dècada un 'revival' global del soulque encara dura. Amb més de 50 anys, Jones va començar a girar per tot el món, oferint concerts a clubs i actuant a festivals, exhibint una vitalitat i força que deixava en evidència la majoria de músics més joves amb qui compartia cartell. La seva oportunitat havia trigat a arribar, però Jones estava decidida a aprofitar-la i disfrutar cada moment, fent gaudir també el seu públic. I així ho va fer fins que el càncer va posar fi a una de les històries més emocionants de la música del segle XXI.