El Canet Rock més reivindicatiu clama per la llibertat

Canet de Mar“Llibertat presos polítics”. Aquest va ser el clam més repetit al Canet Rock, que aquest dissabte va celebrar la seva cinquena i més reivindicativa edició amb més de 23.000 persones que van tenyir de groc el Pla d’en Sala per exigir “l’alliberament dels presos polítics i exiliats”. Uns líders independentistes que van estar molt presents durant les més de dotze hores que va durar el festival, tant en boca dels artistes que van pujar a l’escenari com sobretot en la de l’organització.

Pancartes i lemes

Un dels moments més emotius i reivindicatius de la nit va ser quan es van aturar les actuacions per retre un homenatge als polítics presos i als exiliats amb la presència dels seus familiars, que van pujar a l’escenari amb una pancarta on es podia llegir “Llibertat presos polítics”. En nom de tots, la dona de Jordi Turull, Blanca Bragulat, va deixar clar que “la llibertat i la democràcia no es negocien”, i va enviar un desig per a l’any vinent: “Que els presos i exiliats tornin amb les seves famílies i que puguem veure plegats sortir el sol amb llibertat”. Ho deia en referència a un dels lemes del Canet Rock: que s’allargui fins que surti el sol. Unes paraules que van despertar grans aplaudiments i crits de “Llibertat presos polítics” entre un públic banyat de groc que va aixecar unes pancartes amb el lema: “República és llibertat”.

Però la dels presos i exiliats no va ser l’única llibertat que es va reclamar. També es va exigir la del raper mallorquí Valtonyc -exiliat a Bèlgica després que el Suprem l’hagi condemnat a tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons-, que va participar a través d’un vídeo en què va encoratjar a “seguir lluitant”. “Aquí estem de festa, però mentre això passa hi ha gent a la presó”, va subratllar abans d’afirmar que “juntes som invencibles”. Tot seguit es va emetre el vídeo de la campanya d’Òmnium Demà pots ser tu.

Dos moments molt reivindicatius intercalats per una de les ànimes del Canet Rock, Josep Maria Mainat, que com és habitual va aprofitar l’ocasió per reaparèixer a l’escenari. Vestit de negre i amb una armilla groga, l’ex de la Trinca va cantar un rock’n’roll dedicat als presos i exiliats. “Us portem a Figueres i Lledoners, i ara nosaltres som els carcellers”, deia la lletra, amb una tornada metafòrica: “Que no pari el rock’n’roll fins que surti el sol”, reivindicant que no s’aturi la lluita popular fins que els polítics independentistes siguin lliures. A més, Mainat va versionar el conegut Passi-ho bé barrejant-lo amb la cançó alemanya Bi Ba Butzemann, que va canviar per un “Visca Puigdemont, el nostre president” o “Visca l’Oriol, el vicepresident”. El públic ràpidament va corejar la cançó amb les pancartes grogues alçades.

També va aprofitar l’escenari per llançar missatges polítics el líder de Brams, Titot, que va versionar el seu popular Brindis per incorporar-hi la frase “per maleir Felip VI i el seu cunyat Urdangarin”. I va tirar d’ironia per felicitar Soraya Sáenz de Santamaría per la seva victòria a les primàries populars: “Que segueixi així, que ens va molt bé -va etzibar amb un somriure burleta-. Mentre mantinguem els ports oberts ens podrem sentir orgullosos de la gent d’aquest país”, va dir en referència als refugiats que han arribat als ports catalans. I és que el festival, a més de reivindicar la llibertat dels presos i exiliats, també ho va aprofitar per donar suport a dues lluites més: l’acollida de refugiats, amb un vídeo de l’ONG Open Arms, i la lluita contra el sexisme, amb un cartell situat al costat de l’escenari on es podia llegir “Al Canet Rock el sexisme no hi està convidat”.

Temps per a la música

Però més enllà dels missatges polítics i reivindicatius, la nit també va donar protagonisme a la música en majúscules del país. Els grups Sense Sal i Animal van ser els encarregats d’obrir el festival, que va viure un dels moments més àlgids amb l’actuació dels terrassencs Doctor Prats. Són el nou fenomen fan entre els adolescents, que ahir lluien les seves samarretes i la cara pintada com ells, i que no van parar de corejar els seus èxits, com ara Caminem lluny o Mira-la. Un ritme festiu i combatiu que va continuar amb Els Amics de les Arts, Els Catarres, Macaco, La Raíz, Zoo i Txarango, que van tocar, com és tradició al Canet Rock, fins que va sortir el sol.