El Canet Rock ja pensa en el cinquè aniversari

Canet de marL'any que ve serà el cinquè aniversari de la nova etapa del Canet Rock, i l'organització té "la intenció de fer alguna cosa especial". Ho va avançar la directora del festival, Gemma Recoder, en la tradicional roda de premsa de quarts de quatre de diumenge a la matinada, quan les 12 hores de música afrontaven la recta final amb les actuacions de Buhos, Dr. Prats i Txarango. "Potser hi haurà una sorpresa", va dir Recoder, que no va donar més detalls i va somriure quan van demanar-li si seria una edició de dos dies.

El que no canviarà és la línia artística, centrada en grups dels Països Catalans, perquè les entrades exhaurides certifiquen el seu èxit. "Volem mantenir la nostra identitat. Aquest cap de setmana coincidien el Vida, el Rock Fest i el Canet Rock, i tots tres amb molt de públic. Hi ha públic per a tots", va concloure la directora del festival. I públic molt participatiu va tenir la franja nocturna d'aquesta edició, tant amb el pop d'Els Amics de les Arts com amb la successió de 'hits' de Sopa de Cabra i el hip-hop dels Zoo.

"Una banda de pseudopoetes"

Els Amics de les Arts, incorporant els accents més rock de l'últim disc, van començar despatxant 'Jean-Luc', de manera que es treien de sobre una de les seves cançons més emblemàtiques i donaven pas a un repertori amb molta presència de l'àlbum 'Un estrany poder'. El moment més impactant va ser el megakaraoke amb 'Louisiana (o els camps de cotó)', i el més curiós, la interpretació d''El seu gran hit', la cançó construïda amb els retrets dels detractors que ha rebut el grup. El públic va cantar a cor què vols versos com "no sou més que una banda de pseudopoetes" o "és l'hora ja d'entregar els instruments". Fins i tot és possible que, en una exhibició de pluralitat, ho cantessin tant els admiradors de la banda com els qui consideren que són "crispetaires del pop".

Després de la sòlida actuació de Sopa de Cabra, rematada amb 'L'Empordà', va arribar l'hora dels Zoo, la formació valenciana que a 'Imperfeccions' canta "València és més que ska i gralla". Ells ho demostren amb un hip-hop elàstic, de rimes crítiques i reflexives i solucions melòdiques que eixamplen l'impacte de temes del disc 'Raval' com 'Ventiladors' (d'aires cubans) i 'Impresentables', i també d'anteriors com 'Estiu'. L'entusiasme del públic, desaforat amb 'Esbarzers', és una bona prova de l'estat de gràcia dels Zoo, capaços de gestionar grans audiències sense sacrificar la seva essència.

Esperonades per l'excitant actuació dels valencians, les primeres files van apujar el nivell d'intensitat amb els Itaca Band. L'energia dels espectadors va ser recollida per la banda de Montcada i Reixac, que va engegar amb 'Ojo por ojo', un xou en què el material dels discos 'Temerario' (2015) i 'Explosiva' (2017) va sonar especialment contundent. Els més resistents van seguir la nit amb Buhos i Dr. Prats, que van mantenir el to festiu com a preàmbul a l'esclat final amb Txarango, altra vegada triats per rebre el sol a Canet.