El 'disco boom', les cançons que vindran del confinament

Barcelona"Alguns diuen que això és el que mereixem pels nostres pecats". L'11 de setembre del 2001, mentre dos avions s'estavellaven contra les Torres Bessones de Nova York, ben a prop del seu estimat Chelsea Hotel, Leonard Cohen s'ho mirava des d'una habitació de Bombai. Era a l'Índia buscant la pau espiritual però no la va trobar, perquè aquell atemptat marcaria la seva vida i obra: On that day, publicat tres anys després d'aquell fatídic matí, seria el resultat d'aquell xoc emocional. Els grans esdeveniments de la història han deixat discos i cançons immortals, moments clau que perforen el pensament dels músics i n'impregnen els versos. L'atemptat a Nova York n'és el més popular, referència per a cançons de Beyoncé, Cher, Coldplay i Bruce Springsteen, que va publicar The Rising, escrit poc després de la catàstrofe i que és pràcticament monotemàtic.

A Catalunya l'últim gran xoc social, les estomacades de l'1 d'Octubre i la repressió política i judicial posterior, van deixar marca en algunes obres musicals. Ens en sortirem d'Obeses, L'exèrcit que vindrà d'Els Pets i el disc nou de Brighton 64, Como debe ser, són exemples de referències directament relacionades amb aquells fets. I també passarà amb l'epidèmia causada pel coronavirus, un trencament brusc amb el nostre dia a dia que no només està deixant milers de persones a l'hospital, sinó que també n'ha confinat milions a casa. I, entre ells, músics amb el cap calent i moltes hores al davant.

El primer a encunyar el concepte disco boom va ser el mallorquí Lluís Cabot, que en declaracions a l'ARA parlava del probable increment de la producció musical durant aquestes setmanes d'aïllament i de certa angoixa. "Es parla que d'aquí a nou mesos hi haurà un baby boom, de tants dies que passaran juntes les parelles, però del que estic segur és que del confinament en sortiran un bon grapat de discos. Això sí que serà un boom", explicava Cabot, que fa un mes va publicar nou disc amb el seu grup, Da Souza: Salsa agredolça.

Tornades d'emergència

Estar tantes hores desocupat i en soledat hauria de servir per compondre o acabar cançons, preparar maquetes que després es convertiran en un disc o planificar futures gravacions. La vigatana Joana Serrat ha hagut d'aturar tot el procés de publicació del nou disc, acabat des del gener. "Continuaré component i gravant per a un altre treball que ja tinc gairebé acabat. Això em dona encara més opcions i possibilitats", explica. Un cas diferent és el de Jorra Santiago, de Jorra i Gomorra, que preveu dies durs i de "perspectiva apocalíptica" després d'haver estrenat un àlbum recentment, Vellut i purpurina, que ha pogut presentar menys del que voldria a causa del coronavirus. Però la intenció és idèntica: no aturar-se. "Segur que aniré agafant la guitarra. Dilluns vaig fer l'esquelet d'una cançó i n'aniran sortint més", diu.

En el cas dels Za! el confinament coincideix amb un període de composició, una feina que els dos components, Pau Rodríguez i Eduard Pou, continuaran fent a distància, enviant-se gravacions casolanes i arxius MIDI. Pou comparteix un altre grup amb la seva parella, Los Sara Fontan, i faran noves cançons a casa. Hi ha músics que veuen aquest tancament com una "oportunitat" de posar-se a treballar sense excuses, com Carla Serrat: "Vull acabar tot el que tinc començat, és un bon moment per fer-ho. A més, amb tant de temps pots aprofitar l'estona per gaudir i crear sense que siguin deures", explica.

Uns altres han preferit treballar en la immediatesa, publicant cançons que ja es poden escoltar per internet. Els rumbers Gertrudis han ensenyat Avui canviem el món, i els Ran Ran Ran han publicat Cançons confinades: Una odissea en el temps, un EP de sis cançons compostes i gravades el cap de setmana passat. Temes d'emergència i visceralitat en baixa fidelitat, sense producció ni arranjaments seguint la puresa de bandes indie dels anys noranta. L'essència és gravar "compulsivament a casa sense parar", diu Ferran Baucells de Ran Ran Ran. El disc l'ha editat BankRobber i s'ha penjat gratuïtament a la xarxa.

A uns altres músics l'aïllament els arriba en plena preparació de nous treballs. Els Nueva Vulcano fa pocs dies que han acabat de gravar i tot just es troben en procés de mescla. Aquesta feina l'haurà de fer el productor sense la seva presència física, tot i que hi podran dir la seva telemàticament. Joan Colomo, que la setmana passada va començar a gravar nou disc, haurà d'avançar domèsticament: "Intentaré fer el que pugui a casa. Serà el que em deixin, perquè amb dues criatures es fa complicat". La mateixa situació que Xavi Sarrià, que tampoc es vol quedar aturat tot i la criança: "Estic aprofitant l'avinentesa per avançar maquetes de cançons noves, però és difícil compaginar-ho amb una filla de quatre anys", explica l'ex-Obrint Pas. Cesk Freixas vol aprofitar aquestes setmanes per passar molt de temps amb la seva filla de tres anys, just abans d'entrar a treballar en els nous temes que formaran el pròxim àlbum. En canvi, Pau Vallvé, que ha hagut de cancel·lar tots els concerts que li quedaven de la gira del seu últim disc, ja ha decidit gravar-ne un de nou: "M'he confinat a l'estudi i aprofitaré aquest tancament per començar una feina que volia fer al maig".

Una professió incerta

A banda de la nul·la mobilitat i la sempre complicada conciliació familiar, hi ha altres factors que dificulten la creativitat. Per exemple, la incertesa pel futur d'una professió precària de per si. "Vivim aquest moment amb inquietud. Els nostres ingressos depenen gairebé exclusivament dels concerts: la venda de discos serveix per cobrir les despeses de fabricació, i els ingressos per streaming són ridículs", explica Eduard Pou. En aquesta mateixa situació hi ha la Namina, que creu que el confinament ha visualitzat la situació laboral de la professió: "Estem completament desprotegits, no som ni treballadors precaris, no existim". Tot i la situació de vulnerabilitat, aprofitarà aquests dies per fer música: "Continuo cantant, tocant i pensant a veure quina cançó podré fer ara".

Hi ha músics a qui l'angoixa per la situació els imposa una barrera mental. Clara Molins, guitarrista de Rombo, ha aparcat la banda per un temps: "El que està passant m'afecta i no puc pensar en la creació. Necessito un procés d'adaptació abans de concentrar-me en crear". Com Molins, Roger Usart encara no ha agafat una guitarra ni se sent "amb ganes de compondre". Els psicòlegs fa dies que alerten d'aquesta mena de reaccions a la sensació de perill per malaltia, de familiars o d'un mateix, i de tancament. Joana Serrat també dona importància a la salut emocional, de no pensar en el futur sinó en "projectes que il·lusionin". Per a Núria Graham, en canvi, la música serà "la via d'escapament" a la situació.

Discos de confinament, l'etiqueta d'una generació de cançons marcada per un virus sense data de caducitat. "D'aquí un temps no pararan de sortir a la llum temes fets aquestes setmanes i sobre aquesta situació, i jo no en seré cap excepció", explica la cantautora Maria Jaume, que tot just ha acabat de gravar el seu primer disc. Si seran tristes, contentes, pessimistes, optimistes, d'aïllament o soledat, tot això ho dirà el temps. Posats a buscar bones notícies culturals a una tancada forçosa i cruel, aquest possible disc boom en serà una de les millors.