La cançó de l’estiu és llatina i està feta per ballar

Barcelona“Al juny la falç al puny”, diu el refrany. Arribava l’hora de segar i després tocava el batre per separar el gra de la palla. Per acompanyar aquestes feines la gent cantava. D’aquí sorgeix el cant de batre, per exemple, o les cançons de treball dels esclaus als Estats Units. I un cop enllestida la collita, era el moment de la festa i les danses. És a dir, les cançons de l’estiu anaven lligades tant a la feina com a l’esbarjo. Però ja fa temps que les coses han canviat i avui el concepte cançó d’estiu, tot i que sense la rellevància mediàtica d’anys enrere, només s’associa al relaxament vacacional, a la suspensió del judici, a un deixar-se anar sense prejudicis.

Avui la cançó de l’estiu és la que les orquestres es reserven per revifar el ball a la festa major, la que surt a tot volum d’un cotxe amb la finestra abaixada, la que el DJ punxa per fer bullir la pista de les discoteques, la que repeteix sense descans una emissora de ràdio o una televisió com a sintonia estiuenca, la que no falta al gimnàs a la classe de zumba, la que acumula milions de visites al YouTube. Això sí, no cal que parli de l’estiu. De fet, Summertime, composta per George i Ira Gershwin, és una de les millors cançons sobre l’estiu, però mai de la vida podria considerar-se una cançó d’estiu.

“A partir de maig-juny t’arriben unes cançons amb un patró estètic determinat”, explica Xavi Dalmau, programador musical de Ràdio Flaixbac. I ja fa anys que aquest patró té “un punt més llatí”, encara que els intèrprets no ho siguin o la cantin en anglès. Es tracta de bombes rítmiques caribenyes amb tornades que s’enganxen com paparres, i que a vegades arriben a casa nostra després d’un periple si més no curiós: Bailar, un electromerengue col·laboració del productor mexicà Deorro amb el cantant porto-riqueny Elvis Crespo, va triomfar a l’Europa central abans de ser un èxit aquí. “L’estiu és el caldo de cultiu ideal per a aquesta mena de ritmes”, diu Dalmau, que també recorda la infal·libilitat de temes dance i ambient de capvespre a la platja com This girl, del productor francès Kungs. O la potència de cançons d’estrelles com Rihanna, que el calendari de llançaments ha situat a l’estiu però que tindrien el mateix impacte al marge de l’estacionalitat.

Com cada estiu, no falta l’excentricitat que es postula explícitament com la cançó de l’estiu però que acaba incorporada al catàleg del museu de les coses grotesques. Aquest any té aquest honor La salchipapa de Leticia Sabater, que sembla una cançó de King Africa infectada de desídia. I com sempre que hi ha algun esdeveniment esportiu, també fa acte de presència l’himne olímpic de rigor, que aquest cop es titula Rise i el canta Katy Perry. Val a dir, però, que no és la cançó més engrescadora de la cantant californiana, i que té poc a fer davant de temes com els que es detallen a continuació.

Enrique Iglesias

‘Duele el corazón’, o l’imperi de la tornada més enganxosa

“Si te vas yo también me voy. / Si me das yo también te doy. / Mi amor, / bailemos hasta las diez, / hasta que duelan los pies ”. Ras i curt: Enrique Iglesias torna a regnar amb una tornada omnipresent i depurant la fórmula deBailando. Duele el corazón, composta pel fill de Julio Iglesias i el veneçolà Servando Primera, té una base de reggaeton romàntic quan canta Iglesias que es combina amb una part més ferotge quan entra la veu del porto-riqueny Wisin. Entre tots dos catapulten la que probablement serà la cançó de l’estiu. Diu Xavi Dalmau que qui estrena cançó al juny ja fa tard. Iglesias es va avançar, perquè va deixar volar Duele el corazón a l’abril. Els seus números espanten: només el videoclip oficial té més de 150 milions de visualitzacions a YouTube.

Carlos Vives & Shakira

La ‘khalessi’ colombiana, a ritme de ‘vallenato’ i ‘reggaeton’

YouTube és un bon termòmetre per fer-se una idea de la repercussió d’una cançó. El videoclip de La bicicleta, de Carlos Vives i Shakira, ha arribat gairebé als vint milions de visualitzacions en només nou dies. Sony la va penjar el 8 de juliol, i des de llavors s’ha convertit en un dels èxits d’aquest estiu. A Spotify acumula més de 16 milions de reproduccions, per sobre de la majoria de cançons de Carlos Vives. És a dir, el factor Shakira és determinant. La khalessi colombiana es mou entre el vallenato i el reggaeton en una peça que fins i tot inclou un missatge adreçat a Gerard Piqué: “Que sí a Piqué algún día le muestras el Tayrona / después no querrá irse pa’ Barcelona ”, canta ella lloant el parc natural colombià. Per cert, per la xarxa ja corre un vídeo per ballar-la a les classes de zumba.

Calvin Harris & Rihanna

Un bon cop de ‘house’ per a un èxit global

This is what you came for ha sigut una cançó habitual a les llistes d’èxits d’arreu del món des que es va publicar a l’abril, i va arribar a l’estiu en plena forma. El productor escocès Calvin Harris ha construït una elegant bomba house. No és una cançó especialment estiuenca, però té tots els números per ocupar el prime time de les discoteques. “És un tema que podria sonar perfectament a l’hivern”, diu Dalmau.

Juan Magan & Luciana

El retorn del rei de l’electrollatí que sempre ho fa fàcil

Sí, fem-ho fàcil. Comença cantant la britànica Luciana Caporaso i tot seguit el badaloní Juan Magan li demana que balli amb ell. En aquest Baila conmigo Magan posa en funcionament un diàleg entre l’electrollatí i unes maneres dance que dominen l’EP Quiero que lo sepas, i que aporten una sensualitat més sofisticada a l’autor de Se vuelve loca.

Justin Timberlake

Un homenatge superballable a Michael Jackson

Justin Timberlake és la veu d’un personatge de la pel·lícula d’animació Trolls, que s’estrenarà a la tardor. Abans ha posat en circulació una de les cançons de la seva banda sonora. El ritme, la producció i el falset de Can’t stop the feeling! no enganyen: Timberlake posa la seva classe al servei d’una mena d’homenatge als temps gloriosos de Michael Jackson. A més, ho remata amb una part final de discofunk ultraballable. Si algú podia fer-ho, i de passada aconseguir una pila de números 1, era Timberlake.

Jennifer Lopez

Clar i amb ritme: t’està dient que ella no és la teva mare

160.000 milions de visionats a YouTube avalen Ain’t your mama, un tema en què Jennifer Lopez deixa les coses molt clares. “No sóc la teva mare”, diu en una cançó d’afirmació, farta d’homes que no es fan càrrec de res. En un moment de la cançó entren les veus d’altres dones que repeteixen la crida, i és fàcil imaginar una pista de ball on totes les dones canten Ain’t your mama mirant els homes. Un estiu per dir prou.

Drake

Tot el que vol és ballar, i ho demana sense estridències

One dance ha sigut en un èxit en països tan diversos com Bèlgica, el Líban o Austràlia. No és una cançó d’estiu en el sentit més epidèrmic, perquè el canadenc Drake no l’ha construït amb ritmes de cara a barraca, sinó amb un alè de pop desesperat: només vol ballar. El nigerià Wizkid i la britànica Kyla posen les veus a una cançó ideal per abans, o després, de l’eufòria estiuenca.

Temps de provisió per als grups catalans

L’estiu és temps de provisió per als grups catalans, que miren d’aprofitar l’oferta de festivals i festes majors sense perdre de vista que els mesos de juliol i agost reclamen ritme i espectacle. En un any sense els Txarango, que s’han pres una temporada més o menys sabàtica, Els Catarres mantenen un estiu ben atapeït: del 19 al 28 d’agost faran divuit concerts, incloses actuacions en festes majors com la de la Garriga i festivals com el de Cap Roig.

Altres grups adscrits al mestissatge festiu, com els Doctor Prats, també tenen prop d’una vintena d’actuacions programades fins al setembre. I el pop mestís d’Animal es podrà sentir en una quinzena de llocs, incloses festes majors com la de les Santes, a Mataró, i les de Gràcia. Altres formacions força enfeinades són els Buhos i els valencians Aspencat, a més de Love of Lesbian i Estopa, que fan gira arreu de l’Estat. I, esclar, orquestres de festa major com la Selvatana i la Maravella, que mantenen la flama de la música estiuenca.

Potser sí que a l’estiu tota cuca viu, però els músics sobretot treballen. Per exemple, els Manel, que segueixen amb la gira de presentació del disc Jo competeixo. El quartet barceloní és un cas d’insòlita transversalitat, perquè és l’únic grup del país cridat a tocar en festivals tan diferents com el Primavera Sound, el Canet Rock, el de Cap Roig, l’Arenal Sound de Borriana i el de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols; i, a més, fer concerts a Sevilla, Aranda de Duero i Cartagena.

L’efecte mediterrani i mediàtic

El cantautor Ramon Mirabet no té una agenda tan farcida com Els Catarres, però en canvi ha aconseguit que Those little things sigui un dels temes de l’estiu perquè és la cançó de la campanya d’Estrella Damm. És a dir, té l’efecte mediterrani a favor. L’anunci de la cervesera és una mena de tradició, com ho és la cançó de l’estiu de Catalunya Ràdio i TV3, que té una amplificació mediàtica considerable. Aquest any la corporació ha triat Fes-te l’estiu del grup de Falset La Soul Machine; tanmateix, no es pot dir que tinguin una temporada plena de concerts.