De l'absurditat de la guerra i la impotència de les revoltes
Dues propostes de teatre testimonial al Grec: 'Intereccions' i 'Campo minado'
Campo Minado
Teatre Lliure
Interseccions
Sala Hiroshima
El teatre documental està de moda i el Grec 2019 n’ha presentat dos bons exemples amb la peculiaritat que tots dos estan interpretats pels protagonistes reals del que s’explica, tot i que en la proposta quebeco-catalana 'Interseccions' no trepitgen l’escenari sinó que es connecten per internet des de casa seva a Mont-real, Barcelona, Teheran, Tunis i Taipei. De fet, confessen que no s’han vist mai en persona.
No és el cas de la creació de Lola Arias 'Campo minado', que reuneix físicament a l’escenari sis excombatents de la guerra de les Malvines, tres soldats professionals anglesos i tres nois argentins reclutats per anar a la guerra amb poc més de divuit anys que Arias va reunir per assajar l’espectacle a Londres i a Buenos Aires fins que es van convertir en companys.
L’obra es divideix en capítols, que van des del reclutament fins a qui són ara i les conseqüències que la guerra va tenir per a les seves vides, passant per la seva experiència personal sobre la terra gelada de les Malvines. La diferència entre el bàndol anglès i l’argentí és en aquest sentit aclaparadora perquè, com dèiem, els primers són professionals de la guerra, un dels quals va seguir enrolat fins fa ben poc i va participar en les més variades aventures bèl·liques. L’obra es clou amb els tres argentins i un dels anglesos junts en un grup de rock clàssic que entona el 'Get back' dels Beatles i seguidament una cançó que és un crit ben fort contra la guerra, contra totes les guerres. Gran treball de documentació i bona dramatúrgia.
'Interseccions' tracta de joves que van participar en revoltes ciutadanes amb diferents reivindicacions –el 15-M, l’enfrontament amb els règims de l'Iran i Tunísia en demanda de més llibertat, les protestes al Quebec arran d'un augment de les taxes universitàries, l’assalt al Parlament de Taiwan per qüestions comercials amb la Xina...– per concloure que res o quasi res es va treure de tot plegat. A la fi, una mena de benintencionat reportatge periodístic de factura televisiva.
