"El camp és la placenta de la música popular italiana"

Barcelona"Pasolini era l'únic que estava explicant el que de debò passava a Itàlia", diu Giovanna Marini (Roma, 1938) recordant aquella Europa que oblidava les guerres i el feixisme abraçant la societat de consum. "Vint anys de feixisme no van fer tant de mal a Itàlia com el consumisme", afegeix abans de tornar a Pasolini, "un home íntegre, l'únic que deia seriosament que estàvem governats per la màfia".

Per a Giovanna Marini, que aquest dissabte actua al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat (20.00 h) dins el Festival BarnaSants, és important explicar el context polític en què ha desenvolupat la seva carrera com a músic, sobretot la seva feina com a transmissora de les músiques populars de tradició oral, cants de feina i de festa nascuts de les classes subalternes rurals, músiques que sense cap mistificació podien esdevenir cançons partisanes i de lluita contra el feixisme. "El camp és la placenta de la música popular italiana, ens connecta amb l'origen de la música", diu.

Com va passar arreu quan les migracions van anar buidant el camp, aquelles músiques populars van anar perdent presència en la societat de masses urbana. Algunes es van adaptar al context urbà, com el blues a Chicago i la salsa a Nova York, però la majoria van quedar desconnectades del present. La feina dels etnomusicòlegs va ser fonamental per preservar un llegat que, en el cas italià, també havia patit l'animadversió del poder polític, sobretot durant "els llargs anys de Mussolini". Marini, de formació clàssica (va ser alumna del guitarrista Andrés Segovia), es va interessar en la reconnexió amb el cant popular de grups com Cantacronache, sorgit a Torí a finals dels 50 i influència fonamental de cantautors com Luigi Tenco i Fabrizio de André. Intel·lectuals com Italo Calvino, Umberto Eco i Gianni Rodari hi van col·laborar.

"No he pagat per sentir cantar la dona de fer feines"

La creació a principis dels 60 del Nuovo Canzoniere Italiano va acabar de consolidar un moviment cultural de resistència política, en el qual ja participava Marini, que recorda gairebé com una epifania la presentació de l'espectacle 'Bella ciao' al Festival dels Dos Mons de Spoleto el 1964. "Els pagesos venien a cantar amb nosaltres, i portar l'estètica del cant popular a un teatre va ser molt fort. Una dona burgesa, amb abric de pell, va dir: 'No he pagat per sentir cantar la dona de fer feines'. Aquesta frase em va colpir. Jo havia fet música clàssica i no entenia per què m'emocionava tant la música popular. Ho vaig entendre quan aquella dona va dir allò", explica. En aquell mateix espectacle es van cantar himnes com 'Bandiera rossa' i cançons antimilitaristes com 'O Gorizia, tu sei maledetta', que van provocar tot un escàndol, amb el teatre dividit entre l'ofensa i la reivindicació. "Encara que sembli increïble, 'Bella ciao' no era una cançó gaire coneguda a principis dels anys 60. Itàlia té una memòria molt curta", diu.

Després de Spoleto és quan Marini va començar a aprofundir en "la diversitat de les músiques populars italianes", en tots els seus accents, conscient que no es tractava només de preservar-les, sinó de comunicar-les sense banalitzar-les. "Era important controlar nosaltres mateixos com s'havia de fer i evitar no fer-ne un mal ús", diu. No era una batalla senzilla, perquè, segons Marini, sovint els interessos de la indústria discogràfica hi han jugat en contra. "Hi ha hagut moviments per eliminar la cançó popular, per evitar-ne la difusió. S'han arribat a comprar catàlegs perquè no puguin ser editats", assegura.

Giovanna Marini no deixat de treballar i de connectar amb músics de més generacions, com Francesco Di Gregori, "el Bob Dylan italià", amb qui va fer el disc 'Il fischio del vapore' (2002). I quan troba una història que paga la pena explicar, hi posa música, com ha fet fa poc explicant el coratge de Riace, un poble de Calàbria on l'alcalde s'ha enfrontat als interessos de la màfia acollint immigrants per repoblar-lo. "La màfia guanya diners amb el tràfic d'immigrants. Per tant, no tolera que un alcalde els porti al poble", diu Marini. Aquest dissabte, al Teatre Joventut, la llegendària Giovanna Marini reivindicarà històries com aquesta amb el Quartetto Urbano i cantants de la coral Inni e Canti di Lotta, de l'Escola Popular de Música de Testaccio, a Roma, en la fundació de la qual va participar ella mateixa als anys 70.