Els camins del quartet de corda
Quartet Gerhard
Palau de la Música, 28 de gener de 2021
Programa suggerent, el que va acollir el Petit Palau dijous a la nit amb un Quartet Gerhard en estat de gràcia i amb els seus quatre membres (Lluís Castán, Judit Bardolet, Miquel Jordà i Jesús Miralles) entregats a una mateixa causa: la redescoberta dels viaranys del quartet de corda des de la forma clàssica (Mozart) fins a la contemporània (Humet), passant per l'especulació del primer romanticisme (Beethoven).
La gràcia i la transparència del Quartet KV 464 de Mozart (el cinquè dels sis dedicats a "papà" Haydn) va fluir sense problemes, sobretot a partir d'un andante sinuós i sense amaneraments, abans de la precisió rítmica que els Gerhard van imposar a la fuga amb què culmina l'allegro non troppo conclusiu.
El mateix podem dir del tercer dels quartets de la sèrie Razumovski de Beethoven: la nítida pulsació, el fraseig pulcre i l'energia de passatges fugats a l'allegro molto conclusiu van confirmar el que ja sabíem: el Quartet Gerhard és un dels nostres millors ambaixadors musicals en matèria de cambra i està cridat a fer grans coses. Ens podem sentir ben orgullosos amb formacions com aquesta que, com el Quartet Casals i el Trio Kandinsky, dignifiquen la nostra migrada vida cultural.
La peça central de la vetllada presentava un innegable interès: el Quartet núm. 2 I fa l'aire visible de Ramon Humet. És una peça complexa, intensa i que –com diu Albert Ferrer Flamarich al programa de mà– val la pena escoltar a les fosques. I m'atreviria a afegir que amb els ulls tancats: és així com es poden copsar les textures, els harmònics i fins i tot els silencis d'aquesta peça especulativa, abstracta i sensual del compositor barceloní. Una obra difícil d'executar i que el Quartet Gerhard va interpretar amb el llistó de l'excel·lència ben alt. El resultat va ser l'esperat davant una formació de cambra com aquesta. I m'atreviria a dir que la proposta va quallar en un públic que omplia (en un 50% i d'acord amb la normativa pandèmica) el Petit Palau. Davant de temps convulsos, calen obres que ens continuïn recordant que els viaranys de la música no tenen final i que els camins de formes com el quartet segueixen un itinerari que no s'atura. Per sort.
