Cinema
Cultura20/01/2022

'El callejón de las almas perdidas': un Guillermo del Toro tan esplendorós com pessimista

El cineasta mexicà plasma el costat brutal del mite de l'home fet a ell mateix en un film d'estètica ufanosa i esperit desencantat

'El callejón de las almas perdidas'

(4 estrelles)

Direcció: Guillermo del Toro. Guió: Guillermo del Toro i Kim Morgan a partir de la novel·la de William Lindsay Gresham. Estats Units i Mèxic (2021). Amb Bradley Cooper, Cate Blanchett i Toni Collette. Estrena als cinemes

Cargando
No hay anuncios

William Lindsay Gresham va escriure la novel·la El callejón de las almas perdidas pocs anys després d'haver lluitat a la Guerra Civil Espanyola. Entre els seus companys del Batalló Lincoln hi havia un firaire que li explicava anècdotes grotesques dels circs ambulants, com la del geek, un pobre embriac convertit en monstre d'espectacle sensacionalista, clau en el llibre i les seves adaptacions. Però l'experiència traumàtica de Gresham en el conflicte bèl·lic sens dubte també va influir en el profund desencant d'aquest relat sobre un home sense ofici ni benefici que s'espavila com a mentalista d'èxit, primer en una fira i després a la metròpoli.

Tràiler d''El callejón de las almas perdidas'
Cargando
No hay anuncios

Guillermo del Toro emprèn l'adaptació del llibre, que ja havia originat el 1947 un esplèndid i atípic noir del mateix títol d'Edmund Goulding, amb Tyrone Power com a protagonista. Com a devot del gènere, el cineasta mexicà porta a la seva màxima esplendor l'imaginari original des d'una grandiositat estètica absent al film clàssic, molt més sobri. La primera part recrea l'ambient del circ ambulant amb passió i alhora sense contemplacions amb el seu vessant més sòrdid. La segona, la urbana, esdevé una incursió claustrofòbica en el costat fosc de les elits que esprem el potencial expressionista dels colors i de l'arquitectura art déco. I confirma Cate Blanchett com l'actriu perfecta per recrear una femme fatale clàssica. Lluny d'altres exercicis de neonoir que es queden en la recreació sumptuosa d'un estil, Del Toro manté i fins i tot exacerba el to fatalista que unifica els diferents segments del film, un pessimisme existencial sense glamur ni possibilitat de redempció que et deixa un pòsit amarg. Poques grans produccions de Hollywood gosen centrar-se d'aquesta manera en el retrat d'una desferra humana. Del Toro ens regala un film magnificent sobre el revers brutal del mite nord-americà de l'home fet a ell mateix.