Calixto Bieito: "He dormit en molts teatres"

Encara que pel títol de Desaparecer ho sembli, Calixto Bieito no s'esvaeix. Deixa les regnes del Romea en mans de Julio Manrique, però estarà més vinculat que mai a la ciutat gràcies al projecte internacional de Focus, que presentarà dilluns. Avui estrena Desaparecer , amb Juan Echanove i Maika Makovski, a partir de textos d'Edgar Allan Poe. Serà el seu comiat del teatre barceloní, que ha dirigit durant onze anys. Parlem amb Bieito del més immediat i passem revista als 12 anys de relació amb el Romea.

1. Poe i Robert WalserD'un autor nord-americà del XIX a un suís de primers del XX

"M'agrada molt El passeig, de Walser. Jo l'he fet molts cops, aquest passeig, quan sóc a Basilea. L'únic que has d'anar alerta és d'entrar a massa posades, perquè en surts fent esses... Què tenen en comú tots dos? Són dues personalitats molt diferents, però tots dos són una mica borratxos. El que més m'agrada de Poe és quan parla de l'abisme. Els contes són més per a adolescents. Walser mai en parla, de l'abisme, però saps que sempre hi està ficat. Són dues persones que sempre estan intentant reafirmar-se però desapareixent".

2. 'Desaparecer'Diàleg entre una parella morta perduda en la boira

"L'obra que presento és un concert en la boira. Hem fet una màquina de boira molt especial. Els actors es van fonent en la boira. He muntat una petita història per a ells: una parella, on ella és morta i ell també o gairebé. Estan morts, amb molt poc contacte entre ells, i s'expliquen la història. Ell la va assassinar, va ser víctima de la perversitat. És la història d' El gat negre . Ella li canta per sempre, enmig de la boira".

3. DesaparèixerEl director no sempre vol ser el protagonista de la història

"Aquí qui desapareix sóc jo. Qui menys s'havia de notar sóc jo. Amb dos artistes que tenen tant carisma havia de deixar que s'expressessin... Als 17 anys, ho confesso, tenia ganes de desaparèixer en una muntanya".

4. EchanoveQuan un director carismàtic s'agenolla davant d'un actor

"Echanove em lliga per una raó molt sentimental: tenia moltes ganes de treballar amb ell. Hi ha un parell d'actors molt i molt importants per a mi en aquesta etapa al Romea: Juan Echanove i Roser Camí. Aquí, Echanove fa una feina molt diferent a la de Plataforma . No hauria fet mai una obra així sense un actor d'aquesta categoria. Té una cosa molt bona: és un monstre que has de frenar perquè després és molt capaç d'arribar a la bogeria. Entén perfectament el que està dient, el personatge de Poe. Al principi, volia que entengués Robert Walser, que fes un viatge entre Walser i Poe".

5. LíricaL'evolució d'un director que muntava festes en escena

"El lirisme està ocupant una part molt important de la meva vida. No és puntual. Ha coincidit ara amb una sèrie d'espectacles de creació que tenia ganes de fer. La part lírica ja la tenia abans. Shakespeare no és només líric, també és soroll, fúria, silenci. D'aquí uns mesos faré L'hort dels cirerers , de Txékhov, a Munic, i serà un espectacle molt sec".

6. RomeaEls espectacles que marquen l'evolució d'un teatre

"Vam començar molt alts, a finals dels 90, amb La vida es sueño . I després ja van venir èxits, moments de plenitud polèmica, com Macbeth , La ópera de cuatro cuartos i Plataforma . Després ve la baixada. Després de Plataforma , vaig fer una temporada amb Tom Lanoye, una Terra baixa amb un director alemany, que no van anar bé. Vaig veure que era el moment del relleu".

7. Públic

Una relació tensa, intensa i sincera

"No tinc la sensació de no haver connectat amb el públic, perquè he fet òpera i hi he connectat... Estic molt a fora. Jo vaig començar el canvi generacional al Romea. Que un teatre privat subvencionat tingués tanta dimensió internacional ha estat molt interessant".

8. ProjeccióUn director que obre portes als seus col·legues catalans

"He ajudat molt a fer que la gent d'aquí surti fora, com Joan Anton Rechi i Josep Galindo, que després d'estrenar People, cars & oil a Stuttgart ja té diverses ofertes d'Alemanya... La generositat, en aquesta feina, no es valora gaire. És una feina que necessita grans dosis d'ambició i de vanitat. I jo, la vanitat, la vaig haver de matar als jesuïtes".

9. ProduccióÉs possible mantenir el nivell fent sis o set obres a l'any?

"Puc fer sis espectacles a l'any apuntant alt, per ara. Arribarà un moment que no. Com m'ho faig? Molta disciplina, i estic envoltat de dos equips molt bons, que em segueixen, que viatgen amb mi. Tinc dos o tres dramaturgs. No em vull repetir. I si veus Diàlegs de carmelites , de Poulenc, que he estrenat a Berlín, o El triomf del temps i del desengany , de Händel, que he estrenat a Stuttgart, no tenen res a veure estèticament. No s'assemblen gens. O si veus Voices o Macbeth , no tenen res a veure. Estic buscant contínuament... No desconnecto mai. Amb els anys, m'he acostumat a estar sol. Si acabo a les sis o a les set un assaig, tinc moltes hores per pensar, per reflexionar, per escriure".

10. PolèmicaUn director que sembla polèmic però a qui no li agrada que l'insultin

"Encara que no ho sembli, les polèmiques m'afecten. Sóc dels que pensen que el públic no sempre té raó. Penso que el públic necessita una certa educació. Si només li dones teatre realista, durant anys, només voldrà veure això. Amb Un ballo in maschera [Liceu, 2000] van coincidir moltes coses. Vaig quedar esgarrifat del que va passar. Diuen que aquesta òpera va ajudar a la meva carrera internacional. Va anar a Londres i no va haver-hi cap escàndol. A Copenhaguen tampoc no va passar res. El tornaria a fer igual".

11. HistòriaTota una vida dedicada al teatre, dedicada a aprendre

"Als anys 90, el meu primer gran espectacle va ser Casimir i Carolina, a la Beckett. Després vaig estar quatre anys fent espectacles al Lliure: L'amfitrió , Pierrot lunaire ... Jo dormia al Lliure. També he dormit moltes nits al Romea, i a la Beckett. He dormit en molts teatres... Aleshores, intentava descobrir moltes coses. Després va venir el Galileo Galilei , al Mercat de les Flors, on vaig aprendre a fer dramatúrgies... I arriba Focus, La tempestad , que em va obrir les portes d'Anglaterra"

12. EstrangerQuan tens tant d'èxit a fora t'agafa la por

"El primer que vaig estrenar a fora va ser La verbena de la Paloma . Va ser un superhit a Edimburg. I aquí va passar sense pena ni glòria; em van xiular una mica... Mentre anava en taxi a l'aeroport d'Edimburg em van arribar quatre ofertes per fer òpera. Després arriba La vida es sueño , que m'encarreguen a Edimburg. Va superar totes les meves expectatives. A Edimburg la gent m'aplaudia al carrer. I a Nova York, vaig estar-hi deu dies i la gent encara ho recorda. Vaig rebre moltíssimes ofertes per quedar-me. Però vaig tenir por, en aquell moment".