El 'califa' amic de Picasso que estiuejava a Eivissa

BarcelonaAl llarg del segle XX van passar per Eivissa personatges de tota mena, des del filòsof alemany Walter Benjamin fins als hippies més tronats, passant per innombrables autors, artistes i fotògrafs catalans, espanyols i internacionals. Pocs són tan especials com el pintor badaloní Eveli Torent (Badalona, 1876 – Barcelona, 1940), un amic de Picasso i Carles Casagemas dels anys d’Els Quatre Gats que va estiuejar a l’illa des dels primers anys 20 fins a l’esclat de la Guerra Civil, en un lloc tan excepcional com una torre de defensa que havia comprat, la torre d’en Rovira. Era conegut gràcies a les cròniques de l’època en què Eveli Torent i la seva dona, Consuelo Hernán, van convertir la torre en una atracció. Hi van crear un petit museu d’armes antigues i troballes arqueològiques i un parc d’escultures amb els materials del lloc, i ells mateixos es presentaven fantasiosament davant els visitants com el Gran Califa i la Califina del Califat d'es Pallaret. Ara la història d’Eveli Torent i les seves estades a Eivissa fa un nou gir amb l’aparició de dues fotografies que un altre visitant il·lustre, el poeta Josep Palau i Fabre, va fer a Torent poc abans de la Guerra Civil.

Aleshores Palau i Fabre tenia 19 anys, encara no havia fet de Picasso un dels pilars de la seva obra, i sembla que no va esbrinar, o no va revelar-ho, qui era aquell personatge fabulós. Com va quedar recollit a la revista Papitu a la tornada d’Eivissa, Palau i Fabre es va trobar amb el nebot de Torent, l’advocat i escriptor Josep Roure i Torent, que també havia fet estades a l’illa i que més endavant publicaria a l’exili el recull Contes d’Eivissa, i en aquest article no hi ha cap referència a Eveli Torent. 

Josep Palau i Fabre tampoc va manifestar que l’hagués reconegut quan va escriure Picasso i els seus amics catalans, on sí que situa inicialment Torent com “un pintor de l’escola de Mallorca”, ni quan va evocar els seus records eivissencs en un article publicat als anys 90. “La torre d’en Rovira –una de les set torres de defensa que coronen l’illa– era ocupada en aquell moment per una parella de catalans, marit i muller”, va escriure Palau. “No sé els motius que els havien fet triar aquella vida –va explicar el poeta–, però sé que el vaig envejar. Ens permeteren visitar la torre, però només la planta baixa. En tot cas, recordo una plagasitat de l’hoste, dient-nos que al pis superior hi tenia el serrall o harem i que si volíem penetrar-hi ens havíem de sotmetre a ser expurgats per unes grans tisores que tenia allí penjades”. I a continuació va recordar els aires arabescos del lloc que havia immortalitzat en les fotografies, on es pot veure com Torent batejava una visitant en una pica de pedra: “També hi tenia una llança i un casc d’acer. Un parell de xicots de la nostra comitiva, es mig disfressa amb aquells estris, simulant la guàrdia del fortí”.

Mestre gran maçó

Eveli Torent és una figura encara poc coneguda, tot i que es conserven pintures i dibuixos seus al Museu de la Música, al Museu de Badalona, al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i en diverses col·leccions privades. Al començament de la seva trajectòria va estar en contacte amb el pintor mallorquí Antoni Gelabert, i més endavant va col·laborar en publicacions com L’Esquella de la Torratxa. Una raó d'aquest desconeixement és que va portar una vida nòmada: es va instal·lar a París durant més d’una dècada al tombant de segle, on es va relacionar amb Hermen Anglada Camarasa, va pintar sobretot temes folklòrics i va fer il·lustracions per a diverses revistes. També va fer estades a Anglaterra, l’Argentina i els Estats Units, i va destacar com a retratista de figures com el rei Jordi V d'Anglaterra, el president nord-americà Woodrow Wilson, el rei Alfons XIII i el general Primo de Rivera.

Quan va començar a estiuejar a Eivissa sembla que el seu art s’havia tornat més aviat convencional, encara que les obres que va dedicar al paisatge de l’illa romanen en parador desconegut. Una altra raó pot ser que va ser una figura controvertida ideològicament: va ser gran mestre maçó de grau 33, el més elevat, i va assistir a la constitució a Eivissa del triangle maçònic eivissenc, una activitat per la qual va ser detingut durant una de les seves estades a l’illa. Precisament a l’interior de la torre podria haver-hi pintats diversos símbols maçònics com l’esquadra, el compàs i el davantal. Eveli Torent va tornar a ser detingut, aquesta vegada fatalment, després de la guerra, dins les activitats del Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, i va morir el 1940 poc després de sortir de la Model, on el pintor Josep Rocarol l’havia trobat “tot carregat de sarna”. 

A Eveli Torent i la seva dona l’esclat de la guerra els va sorprendre a Eivissa i van viure un atzucac: mentre que els diaris de l’època asseguraven que damunt la torre d’en Rovira hi onejava la bandera republicana, el pintor va ser denunciat amb una carta publicada al Diari de Barcelona d’haver-se posat al servei del comandant del bàndol franquista Juli Mestre, a qui sembla haver conegut durant els trajectes entre Barcelona i Eivissa; de fet, a Torent el va arribar a detenir un milicià republicà. Després d’aconseguir tornar a Barcelona, Torent va desmentir l’acusació amb una altra carta publicada al mateix mitjà l’octubre del 1936 i va reivindicar el seu “historial de més de quaranta anys de lluita per la Igualtat, la Fraternitat i el Treball”.  

Així que l’aura d’Eveli Torent sembla anar més enllà de la d’un artista. “Podem resumir que Eveli Torent fou artista d’Els Quatre Gats des del primer moment d’aquell local, que pintà «a la moderna», retratà amb gran estil, il·lustrà llibres seriosos i paròdies”, van dir els historiadors Francesc Fontbona i Lluïsa Sala, els autors d’un dels pocs estudis sobre Torent. “Però fou molt més que un pintor, un retratista o un il·lustrador –van dir també–. Tingué el privilegi de ser un dels homes que testimoniaren el canvi de segle, i amb ell, el canvi d’estètica. A més d’artista, ens preguntem si fou un visionari, un humanista o un inconformista...”