Cal que se sàpiga la història de Pietro Bartolo
Barcelona‘El metge de Lampedusa’ TEATRE LLIURE 20/10/2017
Cal que se sàpiga, i per això Pietro Bartolo, metge a l’illa de Lampedusa des de fa trenta anys, va escriure una autobiografia, Llàgrimes de sal, on reflecteix el drama de la immigració que arriba a la costa d’aquesta petita illa italiana davant de Tunísia. ¿Us imagineu quants milers de persones ha atès Bartolo al llarg dels anys, quants cadàvers han passat per les seves mans, quantes històries de dolor i de resiliència? No ha conegut el nom de tots ells, però el d’alguns sí perquè els hi ha pogut preguntar, ja que una persona amb un nom s’aparta fàcilment de les fredes dades estadístiques, del tràgic degoteig de víctimes d’aquesta diàspora sagnant.
Xicu Masó va conèixer Bartolo arran de la conferència que va fer al CCCB al març per presentar el seu llibre. I va pensar: cal que se sàpiga. D’aquí neix aquest commovedor i lacerant espectacle amb una brillant dramatúrgia d’Anna Maria Ricart, una delicadíssima direcció de Miquel Górriz i una empàtica interpretació de Xicu Masó.
El metge de Lampedusa defuig el sentimentalisme i el dramatisme dels fets i ens acosta a la vida d’aquest heroi anònim, d’aquest home senzill que fa honor al jurament hipocràtic des de la naturalitat, des de la sinceritat, des del pensament humanístic. Bartolo rep els visitants de Barcelona al seu precari ambulatori i fila un monòleg que apel·la directament als espectadors en què entrelliga els detalls de la seva vida amb algunes de les històries que ha viscut sobretot els últims anys. Masó dibuixa un Bartolo contingut, amb una serenitat que meravella i algun somriure nostàlgic quan parla de les seves arrels, del seu prometatge, dels valors dels habitants de l’illa, bolcats amb els que arriben.
Cal que se sàpiga i cal anar a veure aquesta contribució modesta en la forma i gran en el fons per reviure durant poc més de 75 minuts un drama humà que no s’atura. I endur-se cap a casa la bonhomia de Bartolo, el seu compromís i la inabastable tristesa d’un món tan injust.