Noor Agha Noori: “Cal dialogar amb els talibans per preservar el patrimoni cultural de l’Afganistan”

BarcelonaEls precedents no són gens reconfortants, sinó més aviat un mal auguri. Durant el seu primer règim als anys noranta, els talibans van dinamitar els Budes gegants de Bamian i van destruir desenes de peces arqueològiques d’un valor incalculable. Ara que tornen a estar al poder, Noor Agha Noori, que va ser director de l’Institut Arqueològic de l’Afganistan fins al setembre passat, quan va fugir del país, no entén que la comunitat internacional mantingui un mutisme total sobre què està passant amb el patrimoni cultural de l’Afganistan. Noori ha participat aquesta setmana a la Casa Àsia en un acte insòlit sobre aquest tema. Ell viu ara refugiat a Berlín i el seu càrrec a Kabul l’ocupa un talibà que, segons diu, no té ni idea d’arqueologia.   

Als anys noranta moltes peces arqueològiques van ser amagades perquè els talibans no les destruïssin. ¿Han pogut fer el mateix ara?

— Al juny de l’any passat ens vam començar a preocupar per la degradació de la seguretat a l’Afganistan perquè els talibans havien ocupat la majoria de les províncies i vam crear un comitè nacional per a la preservació del patrimoni cultural. Fins i tot vam elaborar una llista de les peces més valuoses amb l’objectiu de traslladar-les a l’estranger per garantir-ne la seguretat i, en aquest sentit, vam contactar amb diversos països amb els quals ja havíem col·laborat, com ara França, els Estats Units i el Regne Unit. Però, per desgràcia, el govern afganès va caure en qüestió de dies i els talibans van prendre el control de Kabul de manera tan ràpida que no vam tenir temps de res: ni d’enviar a l’estranger les peces ni d’amagar-les.

I què ha passat amb tot aquest patrimoni cultural?

— Quan els talibans van arribar a Kabul, va haver-hi un cert buit de poder durant dies i vam decidir tancar tots els museus durant algunes setmanes per garantir la seguretat de les col·leccions. Malgrat això, no vam poder evitar que hi hagués robatoris als jaciments arqueològics o als nostres magatzems provincials, com ara al de Bamian, on han desaparegut estàtues, caps d’escultures, monedes... D’altra banda, també tenim constància que s’estan fent excavacions il·legals arreu del país.

Però això ja passava abans de l’arribada dels talibans al poder.

— Sí, però ara passa més sovint perquè la gent no té cap sortida laboral i recorre a la venda de peces arqueològiques per sobreviure. A més, abans hi havia una unitat específica de policia destinada a protegir el patrimoni cultural. No eren gaires agents, només uns 500, malgrat que a l’Afganistan hi ha uns 4.000 jaciments arqueològics. Ara, però, no existeix ni això. Només en llocs molt específics, com ara el Museu Nacional de Kabul o al minaret de Jam a la província de Ghowr, els talibans han posat alguns dels seus homes a vigilar.

Doncs ja em sembla un progrés, tenint en compte que abans als talibans no els interessava gens el patrimoni cultural i fins i tot van dinamitar els Budes gegants de Bamian. ¿Es pot dir que han canviat i ara són més moderats?

— Els talibans no han aclarit si preservaran el patrimoni cultural o si el destruiran. Es mantenen en silenci sobre aquest tema i no sabem quina serà la seva política al respecte.

¿Hi ha algun jaciment que corri especial perill?

— El jaciment de Mes Aynak, situat a prop de l’antiga Ruta de la Seda [uns 40 quilòmetres al sud de Kabul] i on s’ha trobat una ciutat antiga sencera, com seria Pompeia, amb monestirs budistes i centenars d’escultures monumentals. Al mateix lloc on és el jaciment, però, hi ha una mina de coure que és la segona més gran del món. L’anterior govern afganès ja va signar el 2007 un contracte amb una empresa xinesa per explotar la mina, però després no s’hi van iniciar els treballs perquè es va descobrir el jaciment arqueològic. Ara l’empresa xinesa ha contactat amb els talibans perquè vol començar l’explotació, i als talibans els interessa perquè necessiten diners.

I què podem fer per evitar-ho?

— Si no volem que es repeteixi la història i torni a passar el que va succeir el 2001 [quan els Budes gegants de Bamian van ser destruïts], cal treballar i dialogar amb els talibans per preservar el patrimoni cultural de l’Afganistan. 

¿Això vol dir reconèixer el govern dels talibans com a legítim?

— El reconeixement del govern talibà és una cosa i la preservació del patrimoni cultural, una altra. El patrimoni cultural pertany a la població mundial i ha de ser una prioritat de la comunitat internacional. Els talibans mantenen oberts el Museu Nacional, l’Institut Arqueològic i tots els departaments. Això és un bon senyal. El problema ara, però, és la falta de fons. Amb l’anterior govern, la majoria dels fons per a la preservació del patrimoni cultural provenien de la comunitat internacional. Ara, en canvi, la comunitat internacional ha paralitzat el seu suport econòmic i tècnic, i tots els projectes que es duien a terme han quedat paralitzats.

Per exemple, quins projectes?

— La Unesco tenia un projecte per a la preservació del minaret de Jam, Itàlia treballava en la creació d’un parc arqueològic a Bamian, França destinava fons a Herat, la Fundació Aga Khan pretenia invertir fins a quatre milions de dòlars a [la ciutadella de] Bala Hissar a Kabul, la Universitat de Chicago finançava la formació de personal tècnic per fer inventari dels jaciments arqueològics i per digitalitzar i conservar les col·leccions dels museus...

¿Aleshores és responsabilitat de la comunitat internacional que tots aquests projectes estiguin paralitzats?

— Sí, totalment, perquè la preservació del patrimoni cultural no pot estar vinculada a canvis polítics o canvis de govern. Ha d’haver-hi un mecanisme per garantir que aquestes col·laboracions continuïn.

Però si enviem diners als talibans per preservar el patrimoni cultural, els poden fer servir per comprar armes. No tenim cap garantia.

— Els projectes de preservació del patrimoni cultural han de tenir la mateixa prioritat que els projectes humanitaris contra la fam, la protecció de la infància o l'educació de les dones. De la mateixa manera que el món destina diners per a aquests projectes a l'Afganistan a través de les Nacions Unides o organitzacions locals que no tenen cap relació amb els talibans, també s'ha de fer el mateix amb el patrimoni cultural perquè, si el perdem, el perdrem per sempre i no el podrem reemplaçar.