El CaixaForum fa un viatge a la Mesopotàmia, bressol de civilitzacions

BarcelonaA les terres fangoses que hi ha entre el Tigris i l'Eufrates, al sud del que avui és l'Iraq, va néixer fa 5.500 anys la primera ciutat del món. Molt abans dels primers dòlmens europeus i de les piràmides d'egipte, la cultura somèria va inventar la comptabilitat, les lleis, el registre de propietat, l'escriptura, el càlcul, les unitat de mesura, la divisió del treball, les jerarquies, les vies de comunicació (carreteres, canals i hostals). De fet escrivien una llengua, el someri, que tot just es va descobrir fa 130 anys.

El comissari de l'exposició sobre la Mesopotàmia 'Abans del diluvi' és el professor i doctor en arquitectura Pedro Azara, que ha trigat cinc anys a compondre el trencaclosques d'una exposició que no només compta amb donacions importantíssimes de museus de tot el món com el Louvre o el Metropolitan de Nova York, sinó que també ha comptat amb una expedició in situ per poder valorar i comparar com estan els jaciments actuals respecte principis de segle XX. "És com deixar un terròs de sucre a la intempèrie durant 80 anys", diu. Durant els anys 1920-1980, les expedicions finançades per museus internacionals van ser constants. Duraven més de 10 anys i hi treballaven milers de persones. Es van excavar les parts més altres dels munts, que és on instal·laven la part important de la ciutat, per poder-hi trobar riqueses. El 1980 amb la guerra Iran - Iraq i després la invasió amb la invasió de Kuwait i la posterior guerra del Golf, totes les expedicions es van aturar fins ara, que l'equip de Azara va obtenir els permisos per tornar-hi quinze dies dota supervisió militar.

La del CaixaForum (des d'aquest divendres i fins el 24 de febrer) és la primera mostra que es fa després de la guerra. Mostra objectes de l'imaginari mític (figures de divinitats), planols i peces rituals que s'utilitzaven en el procés constructiu de les ciutats i mostra espais en concret (elements de l'espai domèstic com escenes de banquets, de l'espai dels temples com les estàtues que servien d'ofrenes i de l'espai dels morts, amb les recreacions dels aixovars de les tombes d'Ur com collarets i joies).