Barcelona.¿Fins a quin punt s'és conscient dels propis desitjos? ¿Fins a quin punt estan condicionats per l'educació o la realitat que ens envolta? "Es parla del desig com una força irracional, inconscient, desmesurada i que afecta el pensament i l'acció, però no sabem si és propi o si l'hem après de la família, la societat i la publicitat", va explicar ahir la comissària Rosa Martínez durant la presentació de l'exposició Què desitjar al CaixaForum de Barcelona. La mostra recull una selecció de vuit peces de la col·lecció d'art contemporani de l'entitat per analitzar com el desig és una construcció ideològica i cultural i com diversos artistes ho han reflectit en els últims trenta anys.
Un dels plats forts és Els solters , sis escultures que la nord-americana Sherrie Levine va fer dels personatges masculins de l'obra de Duchamp La núvia despullada pels seus solters, àdhuc. Martínez ha col·locat una reproducció d'aquesta obra a l'entrada per introduir com els artistes representats -Miquel Barceló, Anish Kapoor, Dora García, Pepe Espaliú, Liu Jianhua i Helena Cabello i Ana Carceller- han representat els pols masculins i femenins amb què s'articula el desig i també les operacions eròtiques i de poder que hi estan associades.
A l'altre extrem de la crítica al patriarcat que representen les escultures de Sherrie Levine hi ha el projecte de l'artista brasilera Rivane Neuenschwander Jo desitjo el teu desig . Aquest treball està format per un mur cobert amb 10.000 cintes de colors amb un desig imprès, com les que es venen com a record o amulet a l'església de Nostro Senhor de Bonfim de Salvador de Bahía. Els espectadors en poden agafar una per lligar-se-la al canell, en un gest que representa com els desitjos d'altres persones alimenten els propis. Aquest treball pertany a la col·lecció d'art contemporani de Francesca Thyssen i és l'únic que no prové dels fons de La Caixa. Què desitjar és la segona exposició del cicle concebut per Martínez, que va obrir Què pensar i tancarà Què fer .