La nit de Cap d'Any en què Johnny Thunders es va colar al teu menjador

BarcelonaLes curiositats mediàtiques de Cap d'Any han canviat. Abans les notícies més esperades a finals de desembre eren quins serien els primers i últims anuncis de cada cadena. Però amb els nous temps els grans reclams han desplaçat el seu focus a temes com el grau de nuesa de Cristina Pedroche a la madrilenya Puerta del Sol. Ja és una tradició moderna llegir els comentaris sobre el vestuari de la presentadora a les les xarxes socials fins ben entrada la matinada. Això sí, compartint podi amb un dels pocs miracles que queden a la televisió: que un programa musical que s'emet a la segona cadena pública espanyola sigui protagonista de la nit més important de l'any.

Cachitos de hierro y cromo, que aquest any complirà set temporades en antena, fa quatre Caps d'Any que posa la banda sonora (i la diversió) a les hores posteriors a les campanades. En un moment en què la música, fora dels realities, viu una profunda crisi pel que fa a la seva exposició mediàtica, el programa que dirigeix Arantxa Soroa i que presenta Virginia Díaz ha aconseguit l'èxit basant-se en tres premisses: apostar per la nostàlgia i els llocs comuns, incloure nous valors i afegir humor a les cançons. I vista l'acceptació de la proposta, que ha tornat a ser trending topic, no cal desgranar la fórmula amb gaire detalls: es capbussen en l'arxiu musical de la televisió pública espanyola i afegeixen textos divertidíssims que donen context.

Aquest 31 de desembre hi va haver una mica de tot, com les actuacions especials de Papa Topo –fent un homenatge a Sonia y Selena–, Rodrigo Cuevas de Tino Casal o Las Odio, que van fer seu un dels himnes del punk basc dels vuitanta, Me gusta ser una zorra, de les Vulpess. Escoltada en els primers minuts del 2020, segueix tan vigent i provocadora com el primer dia. Una sorpresa tan dolça com alçar la mirada després d'omplir la copa de cava i veure Johnny Thunders a la pantalla. Al menjador de casa o al telèfon, que avui dia hi hagi tanta gent veient i parlant d'un New York Dolls gràcies a la tele pública és un miracle a celebrar.