La cacera humana ha començat

BARCELONA.Avui s'estrena el primer fenomen cinematogràfic del 2012. Les xifres d' Els jocs de la fam canten: la pel·lícula ha recaptat fins ara 406 milions d'euros, 258 milions només als Estats Units. I la trilogia literària de la qual adapta el primer volum ha venut 36 milions d'exemplars a tot el món.

L'èxit de la pel·lícula -sumat al públic juvenil al qual està dirigida, el protagonisme d'una noia i el triangle amorós entre ella i dos mascles de bon veure- ha propiciat comparacions inevitables amb la saga Crepuscle , unes comparacions de les quals val a dir que n'ha sortit ben parada. Els jocs de la fam posa en segon terme el romanticisme per construir una història amb més suc i consistència que la saga vampírica, un relat de supervivència en un futur distòpic que apunta una dura crítica als mitjans de comunicació com a instrument de repressió dels governs autoritaris. És a dir, que no es tracta només de veure amb qui es queda la noia al final.

Només en pot quedar un

En una societat futura organitzada per districtes, dos adolescents de cada zona són escollits mitjançant una loteria per lluitar en els Jocs de la fam , un reality televisiu que els enfronta fins que s'eliminen entre ells i només en queda un, de viu. Quan la germana petita de la Katniss és seleccionada, ella s'ofereix a reemplaçar-la en aquesta cacera humana retransmesa en directe.

Dirigida per Gary Ross ( Pleasentville ) -amb l'ajut en les escenes d'acció d'un Steven Soderbergh que no en va tenir prou amb les dues pel·lícules que va rodar el 2011-, Els jocs de la fam resisteix millor l'examen com a fenomen juvenil que com a obra cinematogràfica. De realització erràtica i un disseny d'art estrident, el relat es demora massa en la presentació dels personatges i el conflicte: fins ben entrada la segona meitat de la cinta no comença l'acció pròpiament dita. És en aquest tram quan arriben les millors escenes del conjunt, aquella en què la Katniss fuig d'un incendi provocat o quan utilitza un niu de vespes per defensar-se dels seus perseguidors.

Lawrence, heroïna a contracor

Però el gran actiu d' Els jocs de la fam té nom i cognoms: Jennifer Lawrence, que es va donar a conèixer el 2010 amb el drama rural premiat a Sundance Winter's bone , pel qual la van nominar a l'Oscar. En un paper que sembla la versió per a tots els públics d'aquell, Lawrence torna a posar-se en la pell d'una adolescent obligada a exercir d'adulta en un context hostil. Acompanyada d'un planter de secundaris eficaços, des de Donald Sutherland com a tirà a Woody Harrelson d'entrenador, l'actriu compon una convincent heroïna a contracor. La tornarem a veure d'aquí poc: les dues parts que falten de la història no trigaran a fer-se realitat.