ARTS ESCÈNIQUES
Cultura14/09/2017

Un ‘Cabaret’ enlluernador ocupa el Paral·lel

Elena Gadel i Ivan Labanda encapçalen el muntatge al Victòria

Núria Juanico
i Núria Juanico

Barcelona“Oblideu tots els vostres problemes. Aquí la vida és divina!”, exclama entre moviments provocadors el mestre de cerimònies del Kit Kat Klub, a qui dona vida Ivan Labanda. La promesa sembla un ideal inabastable, però la voluntat del xòuman no enganya: el seu Cabaret està pensat per deixar el públic bocabadat escena rere escena i amb la vista clavada a l’escenari durant dues hores i mitja. El clàssic de Joe Masteroff, John Kander i Fred Ebb transformarà el Teatre Victòria en una sala berlinesa dels anys 30 des de demà fins a l’11 de febrer mitjançant una producció de 3XTr3s (format per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa i Artistic Events) i Som Produce.

Seguint el repte de sorprendre el públic, el llegendari musical inunda el Victòria amb una escenografia de grans dimensions. Des d’una immensa estructura circular, el mestre de cerimònies dona la benvinguda als espectadors amb el conegudíssim Willkommen, que obre les portes del cabaret on Sally Bowles, interpretada per Elena Gadel, s’enamorarà tràgicament del Cliff (encarnat per Bernat Mestre i Alejandro Tous). “És un muntatge immens i espectacular amb una història que cal veure i recordar”, afirma la productora de Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella. Dirigida per Jaime Azpilicueta, l’obra s’ha exportat de Madrid, on es va estrenar fa dos anys, amb pràcticament el mateix equip artístic (exceptuant els dos actors protagonistes) i la mateixa escenografia. Segons Cisquella, es tracta d’un projecte “de grandíssim pressupost i inabastable econòmicament si no és a través d’una coproducció”.

Cargando
No hay anuncios

L’embolcall escenogràfic és cabdal al Cabaret del Victòria, però l’espectacle no busca només enlluernar els que el van a veure. “És molt més que un musical. Té una història al darrere molt interessant, tant per la part política com perquè relata com es va deteriorant la convivència dels membres del cabaret”, explica Cisquella, que precisa que en aquesta versió, cenyida a l’obra del 1966 a Broadway, “s’ha posat èmfasi en la part teatral”.

Discriminacions en el punt de mira

Darrere la bombolla d’alegria i llibertat del Kit Kat Klub, l’obra conté dards argumentals que posen contra les cordes qüestions com l’ètica personal just abans de l’auge del nazisme, la tolerància cap a la diferència, les discriminacions per motiu d’orientació sexual i l’avortament. Són dilemes complexos però que no allunyen la peça de la mordacitat i la ironia. “No és un musical habitual ni pur entreteniment. Té un missatge molt clar que cal explicar”, destaca Labanda, que per construir el personatge del mestre de cerimònies s’ha inspirat en la pel·lícula de Bob Fosse del 1972 protagonitzada per Liza Minnelli i Michael York. “És un clàssic del cinema, el referent més gran”, diu Labanda. Però qui vertebra gran part de les contradiccions plantejades a dalt de l’escenari és el personatge de Gadel, amb el qual l’actriu reconeix que comparteix alguns punts de vista. Per donar forma a la protagonista, Gadel ha procurat tenir sempre al cap “tot el que estava a punt de passar” i les implicacions del nazisme. “La Sally s’enfronta a moltes dualitats. En un moment social complicat, ella prefereix tancar els ulls i mirar cap a una altra banda”, assenyala l’actriu.

Cargando
No hay anuncios

Aquesta versió de Cabaret arriba a Barcelona amb diversos precedents. El musical va estrenar-se a la capital catalana el 1992 en una adaptació de Jérôme Savary que van encapçalar Nina i Ramon Madaula. El 2001 el Teatre Artenbrut va rescatar l’espectacle sota el títol Adéu a Berlín i amb les cançons de Cabaret. Dos anys després Sam Mendes va portar la seva versió del muntatge a Espanya, però el projecte no va veure’s a Barcelona fins al 2007. En aquella ocasió, es va representar al Teatre Apolo amb Víctor Masán i Marta Ribera al capdavant. Ara el Teatre Victòria rescata l’espectacle per demostrar que no ha perdut vigència. “Els personatges són forts però tenen grans febleses”, afirma l’ajudant a la direcció de l’obra a Barcelona, David Pintó, que assegura que Cabaret “és un clàssic que ens pot ensenyar moltes coses”.