Caballero Bonald, premi Cervantes 2013, defensa el poder curatiu de la poesia
L'escriptor ha ofert avui el discurs d'agraïment del premi, al qual han assistit Ana María Matute i Antonio Gamoneda, dos premis Cervantes, així com polítics i personalitats de la cultura
MadridJosé Manuel Caballero Bonald ha defensat el poder curatiu de la poesia en el discurs d'agraïment al premi Cervantes. El poeta, novel·lista i memorialista de Cadis ha ressaltat "la potència consoladora [de la poesia] davant els trastorns i desànims que ens pugui oferir la història", una mica nerviós mentre llegia el seu discurs en el saló d'actes de la Universitat d'Alcalá de Henares.
Tot i el nerviosisme, l'autor ha mostrat la fermesa i rebel·lia que el caracteritzen i que han portat aquest escriptor, supervivent de la generació de postguerra, la dels cinquanta, a ser considerat un etern desobedient i insubmís.
El lliurament del premi Cervantes ha sigut presidit, per segon any consecutiu i a causa de la convalescència del rei, pels prínceps d'Astúries, que han estat acompanyats pel president del govern, Mariano Rajoy, el ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, i el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González.
Caballero Bonald, un referent del rigor literari
Wert ha precisat que Caballero Bonald va ser "un dels artífexs de la gran renovació poètica que va dur a terme la generació de meitat de segle, un grup de creadors excepcionals que va irrompre en les lletres espanyoles amb el pelegrinatge a Cotlliure (França) el 1959 per retre homenatge a Antonio Machado". El príncep Felip, que ha tancat l'acte de lliurament del premi, ha exalçat la "paraula lliure" de José Manuel Caballero Bonald i ha lloat la seva "integritat extrema" i la seva "lucidesa i valentia", considerant-lo un "referent del rigor literari".
A la jornada també hi han assistit més escriptors i personalitats de la cultura, entre ells, dos premis Cervantes: Ana María Matute i Antonio Gamoneda.
També han volgut acompanyar el poeta el cantant Miguel Ríos i els poetes Felipe Benítez Reyes, Benjamín Prado i Luis Eduardo Aute, a més dels escriptors i periodistes Fernando Delgado, Nativel Preciados o Miguel Ángel Aguilar. Un públic molt heterogeni, entre els quals també es trobaven els polítics Alfonso Guerra i Carmen Alborch.