Buscant el Pablo, l’escriptor i brigadista cubà enterrat a Montjuïc

BarcelonaEl juliol de 1936 l’escriptor i brigadista cubà Pablo de la Torriente Brau va assistir a un míting a favor de la República espanyola a Union Square i va decidir que havia d’anar a Espanya a lluitar a la Guerra Civil. Va participar en la Batalla de la Carretera de La Coruña, al nord-est de Madrid, entre el 29 de novembre de 1936 i el 15 de gener de 1937. En un dels dies més cruents per la superioritat numèrica de l’enemic i per la boira baixa, el brigadista cubà va caure i cinc soldats van rescatar el seu cadàver d’entre les línies enemigues. “Vaig trobar el Pablo: estava estès a terra, boca amunt, el cos encara era calent. El vaig cridar, «Pablo!», però no em va contestar. Li vaig treure la jaqueta i la camisa i vaig veure que una bala li havia entrat pel cor i li havia sortit per l’espatlla”, escrivia el soldat Justino Frutos, que va ser company de Pablo de la Torriente Brau a la 10 Brigada Mixta comandada per Valentín González, el Campesino.

El cos va ser embalsamat i el van enterrar el 23 de desembre de 1936 al cementiri madrileny de Chamartín, i el 13 de juny de 1937 el van traslladar al nínxol número 3772 de Montjuïc amb el propòsit -així ho volia ell i la seva dona- de portar-lo a Cuba. Però els republicans van perdre la guerra i Pablo de la Torriente Brau mai va sortir de Montjuïc. Des dels anys 60, el consolat cubà vol recuperar les restes d’aquest periodista i escriptor cubà a qui el poeta Miguel Hernández va dedicar el poema Elegía segunda que després Silvio Rodríguez va convertir en cançó.

Però exhumar les restes de Pablo de la Torriente Brau no és fàcil. Al Registre de Cementiris de Barcelona consta que el seu cos estava embalsamat i que es va dipositar al nínxol 3772 en una concessió temporal per dos anys. El 26 de setembre del 1939, segons s’especifica en el mateix registre, es va acabar la concessió, es van treure les seves restes del nínxol, i es van col·locar en una fossa. Enlloc no s’especifica quina.

Un estudi elaborat per la Sociedad de Ciencias Aranzadi, l’Asociación Científica ArqueoAntro, l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales i la Universitat del País Basc reivindica la seva exhumació i dona molts detalls sobre on podria estar enterrat De la Torriente. L’antropòleg Javier Iglesias, de la Societat ArqueoAntro, que ha participat en més de 40 exhumacions, destaca la importància que les restes del brigadista cubà siguin desenterrades: “És vital recuperar les restes d’aquells que van venir a lluitar a Espanya contra el feixisme i, a més, ho reivindiquen des dels anys 60”, assegura.

El 1963 Isidro Rosales Quesada, tècnic de l’ambaixada de Cuba, va redactar un informe per localitzar la tomba de De la Torriente. Rosales explicava que havia vist el nínxol i que els treballadors del cementiri li havien indicat la fossa on se l’havia enterrat el 1939: “Està al costat del nínxol i la fossa està totalment segellada”, assegurava Rosales. En aquell moment, però, l’exhumació va ser impossible.

Converses amb la Generalitat

El 1970 la germana de Pablo de la Torriente Brau, Zoe, es va entrevistar amb l’enterrador que va treure el brigadista cubà del seu nínxol i el va traslladar a la fossa, i li va indicar el mateix lloc que mencionava Rosales. “Aquesta persona, amb l’ajuda d’un llibre de referència que utilitzen els treballadors del cementiri, la va portar al lloc que ell recordava i, sense dubtar-ho, va assenyalar el punt exacte on es van dipositar les restes del Pablo i d’onze adults més i dos fetus, que podrien procedir d’altres sepultures temporals o bé haver arribat aquell mateix dia al cementiri”, afirma l’estudi. En un altre document es detalla que, segons l’enterrador, els altres onze enterrats podrien ser afusellats. Anys més tard, una altra germana del Pablo, Nora, va anar al cementiri i l’enterrador li va indicar el mateix lloc.

La direcció general de Relacions Institucionals de la Generalitat admet que està en converses amb el consolat cubà -hi ha prevista una reunió aquesta setmana- però que encara no pot avançar quines accions emprendrà. Iglesias creu que és important obrir una rasa i esbrinar què hi ha sota del lloc que van assenyalar tant Rosales com les dues germanes del brigadista : “Pot ser un ossari, una fossa individual o col·lectiva”, apunta Iglesias. “La família assenyala un lloc però en aquesta zona no tenim constància que hi hagués hagut mai cap fossa. Avui dia no tindria cap sentit que enterressin algú allà, però era el 1939 i aleshores podia passar de tot”, diu el director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña. En qualsevol cas seria la primera exhumació d’aquest estil que es fa al cementiri de Montjuïc.

Una mata de cabells

L’equip d’Iglesias aporta també proves genètiques. El 2009 Zoe de la Torriente Brau va entregar a Vicente González, president de l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales, una mata de cabells que el seu germà li havia donat poc abans de venir a lluitar a la Guerra Civil Espanyola: “És tot un repte per als genetistes perquè mai abans s’havia tingut material genètic d’una persona represaliada, però també es podria comparar amb familiars no directes [ni el Pablo ni les seves germanes van tenir fills però l’Associación de Amigos de las Brigadas Internacionales està intentant localitzar familiars de tercer grau que viuen a Espanya] o demanar al govern cubà que exhumi les restes d’alguna de les seves germanes enterrades a Cuba”, diu Iglesias.

Un entre mil brigadistes cubans

Víctor Casaus és el director del Centro Cultural Pablo de la Torriente Brau fundat el 1996 a l’Havana per preservar l’arxiu i tota la documentació de l’escriptor i brigadista cubà. Han publicat tota la seva obra en dotze volums: “Raúl Roa [un escriptor i diplomàtic cubà] va intentar en moltes ocasions trobar les restes del Pablo, fins i tot durant el govern franquista, però no ho va aconseguir”, assegura Casaus. “A Cuba és molt conegut com a escriptor, per la seva obra periodística. Va escriure Crónicas de la guerra en només tres mesos, els que va estar lluitant, i perquè va venir a Espanya, com més de mil cubans, per defensar la República”, afegeix.

Pablo de la Torriente Brau va néixer a Puerto Rico el 12 de desembre del 1901 i es va traslladar a Cuba amb la seva família el 1913, on el seu pare va fundar el Colegio Cuba. Es va matricular a la Universitat de l’Havana però mai es va llicenciar perquè es va involucrar en la lluita política contra la dictadura de Gerardo Machado. Escrivia en diferents publicacions i va estar a la presó dues vegades. Somiava ser capità de vaixell i va superar totes les proves de l’Escola Naval de Cuba però al final de l’examen va sortir el seu esperit rebel i va escriure: “A Cuba, senador és sinònim de botellero [aprofitat]”.

Es va exiliar a Nova York dues vegades i es va guanyar la vida fregant plats i venent gelats. Allà va ser on va decidir que havia de marxar a Espanya a lluitar: “He tingut una idea meravellosa. Me’n vaig a Espanya, a la revolució espanyola. ¿Com és que no se m’havia acudit abans? Hi seré quan ni Hitler ni Mussolini puguin sostenir-se més i es llancin a la guerra, i aleshores vindrà la batalla definitiva entre oprimits i repressors. I assistiré, sigui com sigui, al gran triomf de la revolució”, va escriure. L’1 de setembre, aquest escriptor i periodista a qui Cuba ha dedicat una fundació molt activa a nivell cultural, va agafar un vaixell per anar a Espanya. De moment, 81 anys després, encara no n’ha sortit. “ Me quedaré en España, compañero / me dijiste con gesto enamorado / y al fin sin tu edificio tronante de guerrero / en la hierba de España te has quedado ”, escrivia Miguel Hernández en el poema que li va dedicar.