Es busca (o no) responsable de museu

BarcelonaEl Museu d'Història de Catalunya té una directora en funcions, Margarida Sala, des del gener del 2016, quan va marxar el Jusèp Boya. El Museu Marítim va convocar un concurs públic el setembre del 2018 després que es jubilés Roger Marcet, que portava vint anys com a responsable, però encara no se li ha designat cap successor. El director del Museu Frederic Marès, Josep Maria Trullén, es va jubilar el novembre passat després de nou anys al capdavant de la institució, i no ha estat substituït. El director del Museu Etnològic i del Museu de les Cultures del Món, Pep Fornés, ha anunciat que es jubila aquest gener. El Museu Arqueològic de Catalunya també té un director en funcions, Jusèp Boya, que hi va arribar de rebot després de sortir de la direcció general de Patrimoni Cultural, i tampoc s'ha convocat cap concurs públic. L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona té vacant la direcció des que el juliol passat en va marxar Jordi Serchs. El Consorci del Patrimoni de Sitges té un director en funcions des que es va jubilar Vinyet Panyella fa gairebé un any. I la llista és més llarga. Tots aquests museus podrien penjar el cartell d'"Es busca director", però de moment no ho han fet o s'han quedat a mitges.

Desídia? ¿Uns processos de selecció que han quedat obsolets? Indiferència? Tap generacional? ¿S'estudien canvis de model de selecció? ¿La crisi i els canvis de mandat polític fan que s'alenteixi tot? El setembre passat l'Associació de Museòlegs va enviar una carta al president de l'àrea de cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles García Cañizares, en què criticava que les convocatòries es fessin pel sistema de lliure designació. És a dir, que en el cas dels museus que depenen de la Diputació el director sigui la persona que es consideri més idònia però sense que hi hagi concurs de mèrits i projectes amb mèrits baremats i amb un tribunal independent d'experts. La Diputació de Barcelona sempre ha fet servir aquest sistema, exceptuant el cas recent del CCCB, que sí que va ser un concurs públic. No ho va ser, en canvi, la convocatòria per cobrir la plaça de director del Palau Güell que es va fer el juny passat, només oberta a funcionaris i sense que s'hagués de presentar cap projecte; el nom del director es farà públic al gener. "La nostra intenció és iniciar el procediment el primer trimestre de l'any vinent per regularitzar els museus de Sitges", asseguren fonts de la Diputació de Barcelona (la convocatòria només estarà oberta a personal fix de l'administració pública). Serà també una selecció de lliure designació però, segons les mateixes fonts, en aquest cas la voluntat és poder comptar amb experts externs a l'hora d'escollir el candidat idoni.

"Una mala praxi"

"Protestem pel que considerem una mala praxi –assegura Joan Vicens Tarré, president de l'Associació de Museòlegs de Catalunya–. A vegades aquestes convocatòries només estan obertes a funcionaris i aquest sistema no dona les mateixes oportunitats a tothom". Hi ha una certa crisi de governança als museus i dos models que es contraposen: "És indispensable desempallegar-se de la crosta funcionarial. Els museus no són equipaments immòbils, i a vegades el funcionariat tradicional és reticent a la innovació. Les convocatòries haurien d'estar obertes a tots els professionals. Crec que un model a seguir és el del Museu Picasso, amb concursos públics oberts i amb projectes", diu Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA. Panyella també critica que a vegades els processos de selecció són opacs: "Hi ha una manca de transparència, i un cas paradigmàtic és el del Museu Marítim".

Després que Marcet es jubilés l'estiu de l'any passat, la Diputació va treure la plaça per a la direcció general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona. S'hi van presentar nou candidats i la convocatòria era de lliure designació. Això va ser fa més d'un any però el museu continua amb una directora en funcions. Va ser un procés que va aixecar molta polèmica i fins i tot hi va haver queixes al Síndic de Greuges per com s'havia fet. També es va portar el cas a l'Oficina Antifrau de Catalunya, però com que no s'hi van detectar irregularitats, es va arxivar el passat març. "En aquest cas el procés s'ha allargat perquè hi hagut queixes i reclamacions, però esperem que es pugui resoldre a principis del primer trimestre de l'any vinent", afirmen fonts de la Diputació. De moment, però, la Diputació continuarà aplicant el sistema de lliure designació: "La normativa és la que és i és molt difícil canviar el marc legal".

"No es poden anar tapant forats"

"Hi una certa desídia –opina Carme Clusellas, directora del Museu d'Art de Girona–. La figura d'un director amb un projecte a defensar potser resulta molesta. Ens omplim la boca dient que la cultura és important però sempre és la més damnificada, no s'hi inverteix, els pressupostos que s'hi dediquen són ridículs". Clusellas creu que no es pot tenir una institució sense una direcció durant molt de temps: "El personal va tapant forats però no li pertoca ni l'hi paguen, i l'altre problema és que encara hi ha la visió que el museu és una cosa immòbil, que ja n'hi ha prou amb quatre parets i una col·lecció, però als museus se'ls demana un dinamisme, una implicació en la societat".

Hi hagut directors amb una llarga trajectòria dins la mateixa institució. Marcet va estar vint anys al capdavant del Marítim. Eusebi Casanelles va dirigir el mNACTEC durant 31 anys fins que es va jubilar el 2013. Francesc Tarrats va ser el director del MNAT durant 37 anys fins que també es va jubilar el 2016. "Els últims anys hi hagut moltes jubilacions perquè moltes vegades els directors van entrar als anys 80 i hi van desenvolupar tota la seva carrera professional. Costa que entri gent nova perquè en el cas de promocions internes els càrrecs no estan subjectes a un projecte", opina Clusellas, que reivindica també que les administracions públiques entenguin quines són les necessitats dels equipaments culturals: "No s'hauria d'aprofitar la crisi econòmica i política per tornar a uns models que ja són caducs".

Canvis de model

Els museus no passen pel seu millor moment. El 2018 només un 14,4% dels visitants eren de la ciutat, la pitjor xifra dels últims quatre anys. Hi ha una manca d'inversió força preocupant. Molts museus sí que funcionen des de fa temps amb concursos públics: el Museu Picasso, el MUHBA, el Born CCCM, el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, la Biblioteca de Catalunya, la Filmoteca, el CCCB, el MNAC... L'Ajuntament de Barcelona assegura que té previst treure les places per cobrir les vacants que han quedat en les direccions del Marès, l'Etnològic i el Museu de les Cultures, i l'Arxiu Fotogràfic el proper trimestre. "N'estem parlant i valorant la fórmula per fer-ho. En tot cas, es farà amb convocatòria pública i demanarem un projecte associat a quatre o cinc anys", assegura Carles Vicente, director de Memòria, Història i Patrimoni de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

La Generalitat també estudia un canvi de model. "Amb la llei de mesures, que encara ha d'aprovar el Parlament, volem que els directors d'equipaments culturals que depenen de l'Agència Catalana de Patrimoni puguin ser d'alta direcció. Això ens permetria fer concursos públics i que es puguin presentar candidats amb projectes, com s'ha fet al consorci del MNAC i com es fa arreu del món", afirma el secretari general de Cultura de la Generalitat, Francesc Vilaró.