Bruno Oro: “L’etiqueta d’actor còmic em fa ombra com a músic”

REW

<<

“ I can m ake you laugh all night ”. Qui canta això és Bruno Oro. “Et puc fer riure tota la nit”, ve a dir. Però això ja ho sabíem per la seva carrera d’actor de comèdia en teatre i televisió. ¿Qui no recorda el seu president Mas? “Guapo!” Ara bé, els que sempre han gaudit del seu talent còmic són els de casa. “Jo era un nen molt mimat i estimat per la meva mare, que em va tenir als 20 anys. Era com la mascota de la família”. Tots dos vivien a casa dels avis Pichot, una nissaga d’artistes. “Vaig créixer a Barcelona en un ambient bohemi i creatiu, on es parlava d’art, de música... Tornava de l’escola i veia el meu avi pintant una model nua a l’estudi. Era molt bonic, molt pintoresc, mai més ben dit! Una vida agradable”. I sempre amb mig peu al seu adorat Cadaqués.

Qui va animar un jove Bruno Oro a entrar a l’Institut del Teatre va ser la mare. “Tens fusta d’actor, em deia”. Una dona visionària: el seu fill va estar onze anys “robant ànimes” al Polònia i al PolòniaCrackòvia. “No som imitadors. Aquests programes tenen una escola d’actors brutal, perquè tots venim del teatre. I sí que sabem imitar, però la imitació és un do, no s’aprèn. Jo amb 10 anys ja imitava els professors!”, reivindica. I continua disparant: “Em considero un actor, però no un bon imitador. De fet, a l’Artur Mas no l’imito bé, però vaig crear un personatge. El bon actor crea un personatge i l’imitador calca”, insisteix. També entén certes reaccions dels imitats. “Segurament ho fan per defensa, perquè veure’s imitat és duret”. I riu. I si imiten Bruno Oro? “Encara no ho ha fet ningú, però m’encantaria!” I encara riu més.

PLAY

>

Qui ha seguit la carrera de Bruno Oro sap que té una química especial amb l’actriu Clara Segura. “La meva primera feina professional va ser amb ella a l’obra El alcalde de Zalamea. La Clara tenia un paper secundari i jo feia un paper de res: de soldado primero, literal. Només de coneixe’ns, va fer una broma i vaig pensar: «Osti, amb aquesta tia m’hi entendré, té un sentit de l’humor com el meu!»”, recorda. I tant que es van entendre: ja fa disset anys que són amics i pel camí han escrit i protagonitzat dues obres de teatre ( Maca, per favor, les postres i No et moguis! ). “Hem fet molts bolos, molts, girant amb tots els trastos al cotxe. Per a mi és com una germana, he après molt amb ella. I ara estem preparant el guió per a un projecte per al cine”. Cine? Fins aquí pot explicar.

La connexió teatral que exhibien el duet Oro-Segura també es va traslladar a la petita pantalla en forma de Vinagre, un programa àcid ple de personatges delirants. Les aventures de l’entranyable pijo Jacobo (i, a vegades, del top model Casimiro) no han quedat enterrades gràcies al seu canal de YouTube, que ja supera els 15.000 subscriptors. “Tot va començar l’any passat de manera espontània. Estava sol per la Cinquena Avinguda de Nova York, em va agafar nostàlgia mediterrània i em vaig gravar fent de Jacobo. A la gent li va agradar, el vídeo va córrer per les xarxes i n’he anat fent més. M’ho passo pipa, però és molt exigent i tampoc en treus rèdit econòmic, tot i que em serveix com a entrenament ara que no faig el Polònia ”. Gintónic y Santas Christmas, que diria el Jacobo. “És que els pijos donen molt de joc, són gent divertida i sense gaires complexos. Em fan riure molt!”

FF

>>

Napoli (2008), Tempus fugit (2011), Viatge de l’home que estornuda (2014) i des de fa un parell de setmanes Mr. Dream (2017). Aquesta és la discografia de Bruno Oro. “Ja ho deia el Dalí: has de fer el que et rota. I això és el que he fet. Jo no em moc per esquemes comercials. Ara volia fer un disc de música negra. I ni el català, ni el castellà ni l’italià funcionen en aquest estil. Per això fer-ho en anglès era més còmode. També estic en un moment molt alegre i tinc moltes ganes de fer ballar la gent”. I no només ho diu, també ho canta a I’m your DJ: “ I wanna make you dance, / fly, fly with me ”. I no ho canta sol, perquè en aquest tema l’acompanya la veu de Sara Pi. I en un altre s’estrena amb el saxo. “N’he après ràpid. És un instrument poderós, eròtic, sensual, elegant... Ho té tot”.

Malgrat la passió amb què parla del seu quart disc, Bruno Oro també és conscient que potser no se’l prendran seriosament. “Sí, ho sé. I no en culpo la gent, eh? Jo tinc una etiqueta molt gran com a actor còmic i n’estic molt orgullós, però alhora em fa ombra com a músic. També penso que és qüestió de temps. Si insisteixes molt la gent veurà què hi ha al darrere: jo fa 25 anys que canto i toco el piano”, es defensa. Ell mateix proposa la fórmula infal·lible per esvair dubtes: anar al concert de presentació de Mr. Dream d’aquest dissabte, 4 de novembre, a la sala Barts de Barcelona. “Serà un xou molt animat, perquè jo com a actor no puc concebre un concert d’una altra manera. Però el que també m’agradaria és que la gent m’escolti i descobreixi el Bruno Oro músic, cantant i compositor”.u