Bruno Mars regna al paradís del premis Grammy

BarcelonaLa indústria musical nord-americana és aclaparadora. No deixa res fora del radar, i per això hi ha fins a 84 categories en els premis Grammy que lliura la Recording Academy. Això sí, també té molt clar que es tracta de recompensar els campions, els que representen millor el negoci. La indústria musical nord-americana no aposta a futur sinó a present, i ho demostra any rere any repartint els Grammy. A més, hi ha alguna cosa profundament conservadora en la manera de premiar: no hi ha manera que el millor disc de hip-hop sigui també el disc de l’any. L’última vegada que va passar va ser el 2004, quan va aconseguir el doblet l’inapel·lable l’ Speakerboxxx / The love below d’OutKast.

En la gala celebrada diumenge al Madison Square Garden de Nova York tampoc es va trencar aquesta lògica. Sí, Kendrick Lamar va arrasar en les quatre categories de hip-hop gràcies a l’àlbum Damn i a la potència de la cançó Humble, però a l’hora de triar el disc de l’any l’Acadèmia va preferir el 24K Magic de Bruno Mars, successor d’Adele com a gran triomfador dels Grammy. Fins a sis gramòfons es va endur Mars, inclòs el de cançó de l’any ( That’s what I like ). La indústria l’ha assenyalat com a hereu de Michael Jackson, gran referent del músic de Honolulu, que el 20 de juny actuarà a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Mars també va ser un dels protagonistes de la gala quan va interpretar Finesse amb Cardi B.

Un dels damnificats del duel entre Bruno Mars i Kendrick Lamar va ser Jay-Z, sense premi malgrat acumular vuit nominacions. Tampoc va ser la nit de Despacito, que optava al Grammy a la millor cançó de l’any. La peça que Luis Fonsi i Daddy Yankee van situar en el número 1 als Estats Units, una fita històrica per a un tema en espanyol, va marxar sense recompensa en cap de les tres categories a les quals estava nominada. A canvi, la interpretació de Despacito va ser una de les que més va engrescar el públic del Madison Square Garden.

Contra l’assetjament i l’abús

El mateix públic, per cert, es va emocionar quan Kesha va cantar Praying. La cantant californiana, que encara està litigant contra el productor Dr. Luke per assetjament sexual, va simbolitzar la lluita del moviment #TimesUp, juntament amb altres artistes com Cyndi Lauper, Julia Michaels i Andra Day, totes vestides de blanc. “Treballem per crear llocs de treball segurs per a les dones. Prou, ja n’hi ha prou de l’abús de poder”, havia dit la cantant Janelle Monae al presentar a Kesha. Tanmateix, a l’hora de triar la millor interpretació solista de pop l’Acadèmia es va estimar més premiar Shape of you, d’Ed Sheeran, un altre dels triomfadors de la nit, juntament amb Chris Stapleton, el dominador de les categories de country amb tres premis.

Shakira, que s’està recuperant de la lesió a les cordes vocals, va ser reconeguda amb el Grammy al millor disc de pop llatí per El Dorado. El premi a l’àlbum dance de l’any va ser per a 3-D The catalogue de Kraftwerk; el de reggae, per a Stony hill de Damian Jr. Gong Marley, i el de rock se’l va endur A deeper understanding de The War On Drugs, un dels grups que actuarà al Primavera Sound. També seran al festival barceloní The National, Grammy al millor àlbum de música alternativa per Sleep well beast. En l’apartat jazzístic els premis se’ls van repartir John McLaughlin, Cécile McLorin Salvant, Billy Childs, la Christian McBride Big Band i el Pablo Ziegler Trio. I en les categories de música clàssica, destaca el Grammy al millor disc de piano per a Transcendental, de Daniil Trifonov.

Entre la llarga llista de guardonats també hi ha Leonard Cohen, The Rolling Stones, Carrie Fischer, Randy Newman, Rubén Blades, Residente, John Williams, Alessia Cara i Mastodon.