Bruna Cusí: “La gent no ho sap, però soc molt pallassa”

BarcelonaUna explosió d'elogis i premis per Incerta glòria i Estiu 1993 van fer que Bruna Cusí (Barcelona, 1987) passés en pocs mesos de ser un nom poc conegut a l'actriu de moda del 2018. L'èxit no li va arribar massa d'hora, com a alguns intèrprets, però tampoc massa tard. “Va arribar quan vaig estar preparada i amb un punt de maduresa com a actriu –diu ella–. No és fàcil entrar en la indústria ni aprendre l'ofici, necessites temps. Les actrius tenim una mena de pressió per fer la carrera abans dels 30, però les millors interpretacions arriben més endavant. Mira la Frances McDormand!”

Des d'aleshores Cusí no ha parat: ha fet cinema, televisió, teatre i fins i tot l'exquisit videoclip de Bum bum, col·laboració entre el duet electrònic b1n0 i Ferran Palau, amb qui l'actriu prepara “un projecte audiovisual més llarg”. Fa uns mesos va estar nominada al Gaudí per La vampira de Barcelona i el 2021 promet nous reconeixements per a la seva feina al drama Mía y Moi, un dels títols espanyols que més soroll van fer al recent Festival D'A i ja estrenat als cinemes. El títol es refereix a dos germans interpretats per Cusí i Ricardo Gómez –Carlos a Cuéntame–, supervivents d'una infància traumàtica marcada per la violència de gènere. “La Mía va enfrontar-se a la situació de manera externa, rebel·lant-se i marxant de casa aviat –explica Cusí–. És algú que va de cara i això l'ha ajudat. El Moi, en canvi, ho porta tot per dins i per això està molt pitjor”.

Estimar els actors

Cusí atorga al seu personatge una convincent barreja de fragilitat i tendresa, dibuixades en un rostre travessat de cicatrius emocionals. És el paper més destacat en un film que sembla pensat per potenciar els treballs interpretatius, potser perquè el director, el debutant Borja de la Vega, és també representant d'actors. “Absolutament –diu Cusí–. El Borja és un amant de la feina dels actors i les actrius. Coneix les nostres vulnerabilitats i fortaleses i s'acosta a la nostra feina amb un tacte especial. Que els directors estimin els actors hauria de ser normal, però sovint no és així”.

Hi ha una escena de Mía y Moi en què la tensió ambiental es rebaixa quan la Mía explica un acudit amb tan mala traça que una rialla trenca el mutisme del Moi. A Cusí l'acostumen a fitxar per interpretar papers més aviat dramàtics i soferts, però ella reivindica un vessant còmic que fins ara ha desplegat només en curts d'Oriol Puig com It girl, en col·laboracions amb els Venga Monjas i en l'excèntrica comèdia fantàstica La reina de los lagartos, dels Burning Percebes, amb qui ja prepara un nou projecte. “Jo tinc moltes ganes de fer comèdia –assegura–. La gent no ho sap, però soc molt pallassa. I m'encanta l'humor negre”. No és cap sorpresa, doncs, que el guió del llarg que vol escriure –ha demanat una residència de l'Acadèmia del Cinema per treballar-hi– sigui una comèdia. “Comèdia dramàtica, en realitat, que és el meu gènere preferit”, diu. L'objectiu segueix sent divertir-se com quan era petita, quan va descobrir que fer petits espectacles davant la família la feia sentir feliç i alliberada. “Actuar no va ser un elecció racional, sinó emocional –diu–. Simplement vaig decidir seguir jugant”.