Tot per preservar el cognom
Ramon Madaula es posa el públic a la butxaca i assoleix l'objectiu de fer passar una bona estona
Va començar tard però sap molt bé el que es fa i el que vol fer. Des de aquelles Coses nostres a la Sala Atrium, el 2015, Ramon Madaula ha anat escrivint i, cosa mes important, estrenant les seves comèdies amb continuïtat i força fortuna. El seu és un teatre possibilista, segons ell mateix ha reconegut, en la mesura que lliga la seva creativitat a les possibilitats de producció, que ja sabem que en aquest país són ben magres. Un teatre de vocació popular ancorat en la comèdia, podem dir-ne de bulevard, que parteix d’una situació o conflicte concret i que creix de bracet de l'habilitat dels diàlegs. Comèdies habitades per personatges imaginats però força comuns nascuts, en el cas de Madaula, d'uns grans dots d’observació del món que l’envolta, més que no pas de la seva experiència. És el cas d'Els Brugarol, escrita després que la filla demani canviar-se el cognom. Madaula s’ha inventat el patriarca d’una família de l'alta burgesia del seu Sabadell natal. El pare és l'hereu d’una saga familiar vinculada al món del tèxtil que ell ha reformulat d’acord amb els nous temps tot conservant l’empresa centenària. Un home tradicional que estima tant l’empresa com el seu cognom. Què serà capaç de fer davant l'amenaça que el seu cognom es perdi irremissiblement?
El primer acte és gairebé un monòleg amb espàrring entre el futur gendre i el patriarca, que interpreta el mateix Madaula, tot buscant la manera de sortir-se amb la seva. És el pinyol de l’obra magníficament interpretada per Madaula, que domina molt l'art dels gags textuals (tot i que el dia de l’estrena ho va forçar una mica massa). Això sí, l’autor no rebutja cap tòpic a l'hora de dibuixar els personatges. El fill absent gai que es dedica al teatre, la mare que està de compres o està de compres, la filla (Estel Solè) i el gendre (Jaume Madaula)... fins al punt que la dona de fer feines es diu Wendy. Ben dirigits per Mònica Bofill en un espai escènic ascètic però funcional, Madaula es posa el públic a la butxaca assolint l’objectiu de fer passar una bona estona.
